Resultats de la cerca

El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble seu, com…

Es desconeixen les seves dades biogràfiques, però se n’han conservat cinc composicions a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que mostren la seva capacitat com a compositor, immers en el conreu de l' stilus mixtus , usual a la Catalunya de la segona meitat del segle XVII Tant en les obres policorals el motet Manete in dilectione mea , a deu veus i continu l’antífona pasqual Regina caeli laetare , a nou veus amb instruments i continu com en les obres per a solista els solos Anit avui és nat un infant , Dos bellos clarines i Pues sois madre gloriosa , Pau Rosés es configura com un hàbil mestre…

Hom coneix poques dades seves Deixà un Regina coeli laetare a nou veus amb ministrers, i la composició polifònica Manete in dilectione mea

Conegut com a Ventura Porta i Rosés Collaborador de Ràdio Barcelona, i des del 1981 d’Ona Cultural, en la producció de programes per a les emissions catalanes Es dedicà especialment al teatre amb les obres L’àmfora 1960, Quan no sigui amb tu 1964, Viatge de nuvis 1969, Un pagès de Barcelona 1970, Funció al Liceu 1971, No totes les flors són de plàstic 1978, Dies clars vora l’estany 1980, Criatura meva 1984 i El rastre de la guineu 1986, entre d’altres

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

Començà a jugar al CT Barcino, on desenvolupà tota la carrera esportiva Amb catorze anys aconseguí el primer dels 25 títols de campiona d’Espanya absoluta que acumulà entre els anys 1969 i 1982 Entre Campionats d’Espanya, de Catalunya, de la Lliga i de Barcelona, conquerí 59 títols absoluts En els Campionats d’Espanya guanyà 7 vegades el títol individual 1969, 1971, 1972, 1973, 1976, 1977, 1980, a més de 9 per equips 1971, 1972, 1973, 1976, 1977, 1980, 1981, 1983, 1984, 6 en mixtos quatre amb el seu germà Josep i 3 en dobles En els Campionats de Barcelona aconseguí 25 títols, 10 d’individuals…

Desenvolupà tota la carrera al CT Barcino, al costat de la seva germana Pilar Fou nou cops campió d’Espanya en les quatre disciplines 1973-82 dos en individuals, dos per equips, quatre en mixtos i un en dobles Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1973, 1979, 1981 i quatre Campionats d’Europa 1974, 1976, 1978, 1980 Fou també campió de Barcelona 1973

En atletisme, competí en les especialitats de decatló i triple salt Fou campió de Catalunya de decatló i campió d’Espanya de clubs amb el Club Natació Barcelona, on repetí el darrer títol com a entrenador En rugbi, jugà de tresquarts ala, primer a l’Universitari de Barcelona i després al CN Barcelona, i fou subcampió de Lliga i de Copa d’Espanya, i campió de la Copa Ibèrica Fou internacional per Espanya en els dos esports

Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla

Jugador del Club Tennis d’Aro, fou campió d’Espanya júnior 2004 Fou campió d’Europa per regions amb Catalunya 2000 L’any 2009 aconseguí la medalla de bronze en dobles amb David Estruch a la Universíada i fou nomenat millor esportista català universitari