Resultats de la cerca

Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti 1963,…

Estudià a Milà amb GOrefice, ACasella i IPizzetti i amplià estudis als EUA Es doctorà amb una tesi sobre Zarlino i professà al conservatori de Bari des del 1950 Assolí aviat fama amb música per a films d’autors neorealistes Roma, città aperta , 1945 Napoli millionaria , 1946 i, especialment, de Fellini, la gran majoria de pellícules del qual musicà La strada , 1954 Le notti di Cabiria , 1956 La dolce vita , 1959 Otto e mezzo , 1962 Amarcord , 1973 Il Casanova , 1976 i Prova d’orchestra , 1978, entre d’altres També assolí fama la seva òpera Il cappello di paglia di Firenze 1955 estrenada a…

Vida Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona 1976, artísticament s’inicià en el camp de la música folk i la cançó catalana amb el conjunt Els Dotze Forats Com a cineasta amateur començà a rodar el 1978 en súper-8 mm i realitzà un total de 12 curts I des del 1992 rodà en vídeo 13 títols més De la seva filmografia destaquen les adaptacions de dos contes de Pere Calders, La rebellió de les coses Els dies del gran destret , 1984 i La societat consumida S HA I , 1986, ambdós realitzats amb Antoni Viñas i els reportatges i documentals És morta Venècia 1984 Pedras do tempo 1987,…

Competí pel Club Ciclista Cirsa i la Unió Ciclista Sant Llorenç, i guanyà el Trofeu Baix Penedès 1986 i una etapa de la Montpeller-Barcelona 1989 amb el Transcamer El 1990 feu el salt al professionalisme amb l’equip Kelme, on restà fins el 1993

Professor mercantil per l’Escola de Comerç de Jerez, inicià la carrera empresarial amb el negoci d’exportació de vins a la Gran Bretanya iniciat pel seu pare Amb els seus germans fundà RUMASA , un conglomerat que arribà a agrupar més de 700 empreses, principalment dels sectors de la banca, l’hoteleria, els vins i l’alimentació L’expansió descontrolada del grup el portà al caire de la fallida i a amenaçar, per les seves dimensions, l’economia espanyola El 1983 el grup fou nacionalitzat pel govern Fugint de la justícia, que l’acusava d’evasió de divises, estafa i apropiació indeguda, s’installà…

Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització Reedità, per…

Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae ,…

Formà part de l’equip del Centre Excursionista Montserrat Fou campió de Catalunya de relleus el 1944, juntament amb Enric Massana, Pere Rota i Josep Espinalt

Membre del Centre Excursionista Montserrat Es proclamà campió de Catalunya d’esquí de fons per relleus conjuntament amb Joan Espinalt i Jordi Soler 1942 i amb Joan Espinalt, Pere Rota i Pere Alier 1944, 1945, 1946

Virrei de Sardenya 1652 Doctor en dret, fou degà del capítol de Terol Passà a Itàlia, on fou auditor de la Sacra Rota romana i bisbe de Palerm Deixà una Relación acordada del reino de Cerdeña