Resultats de la cerca

Format a l’Escola de Dibuix de Sant Cugat del Vallès i a l’Escola Massana de Barcelona Després del seu aprenentatge a la fàbrica Aymat de Sant Cugat, treballà a l’Escola Catalana de Tapisseria Ha collaborat amb Miró i Tàpies Fa recerques experimentals amb materials no tèxtils que incorpora a la tapisseria Els seus Esfilagarsats incorporen jute, sisal, cànem, crinera de cavall, canyes, pals, etc i tenen intenció tridimensional Ha exposat als Països Catalans, a la resta d’Europa i als EUA Professor 1970 a l’Escola de Tapisseria de Tarragona, el 1986 guanyà el premi Aranjuez de tapís

Competí en bicicleta tot terreny en els equips Power Bike i Bicisprint, on passà del camp a través al descens Entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme com a responsable de la secció de descens 2004-10 i elaborà una nova normativa de la disciplina, incrementà el nombre de proves i la seva qualitat i impulsà el nou Bike Park de la Molina Creà noves competicions com l’Urban Cup, el Campionat de Catalunya de descens a quatre i la Mini Copa Catalana de descens

Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Valladolid 1895, fou amb el partit liberal diputat a corts 1911,1916 i senador 1914, 1917, 1919, 1921-22, director general de primer ensenyament 1913, 1916 i conseller d’instrucció pública 1920 Es negà a prestar suport a la Dictadura de Primo de Rivera i en 1931-36 fou diputat del partit agrari en les corts republicanes i ministre de marina el 1935 Capdavanter del centralisme espanyolista, difongué aquest ideari en llibres i pamflets La descentralización y el regionalismo , 1900 El problema catalán , 1908 Por la nación única Un grito…

Es formà al Club Natació Atlètic, el 1989 passà al Club Natació Barcelona, i, el 1998, al Club Natació Sabadell Fou sis vegades campió de Catalunya de gran fons com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1990, 1992, 1994-97 En l’àmbit estatal, es proclamà campió d’estiu en 400 m i 1500 m lliure 1991 i en relleus 4 × 200 m lliure 1998, i d’hivern en relleus 4 × 200 m lliure 1999 Fou vint-i-cinc cops internacional en diferents categories Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1992

Com a jugador, guanyà diverses proves del circuit català de bàdminton 2011, 2012 Fou nomenat entrenador de la selecció catalana sub-15 2011 i del Club de Bàdminton Lleida 2011

S’inicià al Club Mare Nostrum, i després passà pel Club d’Escacs Congrés i per la secció d’escacs del Grup Esportiu Seat, amb el qual disputà diversos Campionats d’Espanya per equips Guanyà el Campionat de Catalunya absolut 1976

Fou un davanter reconvertit en lateral esquerre que jugà amb el juvenil del Gavà, el Barça amateur i l’Espanya Industrial abans d’ingressar al primer equip del FC Barcelona, on fou considerat un dels millors defenses de la història Hi jugà durant 14 temporades, des de l’edició 1952-53 fins a la 1965-66, en què es retirà Disputà 437 partits i marcà 17 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1953, 1959, 1960, quatre de Copa 1953, 1957, 1959, 1963 i tres de la Copa de Fires 1958, 1960, 1966 Disputà la final de la Copa d’Europa del 1961 i també fou finalista de la Copa de Fires 1961-62 Amb la…

Vida Deixeble de N Paulís i M Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976 Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu El 1983 fundà la Cobla Sant Jordi, que també…

S’inicià en el periodisme treballant en premsa i ràdio, però en els darrers quinze anys es dedicà plenament a la televisió Començà a Televisió Espanyola i ben aviat s’incorporà al programa 30 minuts de TV3, on treballà vuit anys Posteriorment fou nomenat responsable d’Actualitat i Nous Formats de Televisió de Catalunya i, després, responsable de programació Al principi del 2004, Joan Majó el nomenà director de Televisió de Catalunya, en substitució de Joan Oliver, càrrec que exercí fins al maig de 2008, en què fou substituït per Mònica Terribas Al juliol del mateix any fou nomenat nou…

Des del 1865 gravà dibuixos d’Eusebi Planas per illustrar revistes i novelles Sobresortí per la matisació d’ambient que donava a les escenes i per la dignitat gairebé insòlita de les figures dels protagonistes