Resultats de la cerca

Publicà nombrosos articles tècnics en revistes i diaris És important el seu treball d’introducció d’obres tècniques, la traducció i l’adaptació de les quals impulsà i dirigí, i de promoció de l’ensenyament professional

Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002

Vida La seva formació musical començà al cor de la catedral d’Aversa L’any 1725 se n’anà al Conservatorio di San Onofrio a Nàpols i el 1728 al Conservatorio Pietà dei Turchini Rebé les influències sobretot de JA Hasse i JG Graun La seva carrera començà amb dues òperes còmiques que no s’han conservat L’errore amoroso , estrenada a Nàpols el 1737, i Odoardo , presentada a Florència el 1738 Fou, però, la seva opera seria , Ricimero rè de Goti Roma, 1740 que atragué l’atenció d’un patró tan ric com influent el cardenal Henry Benedict, duc de York L’any 1741 es traslladà a Bolonya per treballar en…

Estudià teologia a la Universitat de Zagreb i, parallelament, música amb F Dugan harmonia i contrapunt i F Hajdukovici M Ivšicteoria i cant coral Després continuà la seva formació musical a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma 1937-41 En tornar a Zagreb, impartí classes al conservatori 1941-48 i a partir del 1951 ensenyà música sacra i estètica a la Facultat de Teologia, on el 1957 fundà un seminari de musicologia També creà l’Institut de Música Sacra En la seva producció predomina el vessant religiós, amb nou misses, motets i peces per a orgue…

Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon 1785, i dos reculls de biografies de companys d’exili catalanoaragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787 i peruans Vicennalia sacra peruviana , 1788

Estudià al Conservatorio di Santa Cecilia amb S Falchi composició i R Renzi orgue Es diplomà el 1910, any en què també fou ordenat de sacerdot Del 1912 al 1950 impartí classes d’harmonia i cant gregorià a la Scuola Pontificia di Musica Sacra de Roma i del 1911 al 1947 fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore Considerat sovint l’hereu de L Perosi, a més de la nombrosa producció sacra cal destacar-ne les dues òperes de temàtica religiosa Cecilia 1923 i Margherita da Cortona 1938

Serví com a organista de cambra a Halle i posteriorment pertangué a un grup de músics actius a Dresden, encapçalats per H Schütz i Ch Bernhard El 1681 era organista i vicemestre de capella a la cort d’Estocolm Del 1683 al 1688 ocupà aquests mateixos càrrecs a Dresden i després tornà a Estocolm, on romangué almenys durant onze anys El 1704 es trobava a Hamburg Ritter fou un organista consumat i un compositor notable d’obres per a tecla i música sacra Una de les seves suites per a teclat mostra similituds amb les obres de Froberger Els seus motets, però, tenen un estil diferent…

Estudià a Roma amb el seu germà Domenico Fou mestre de capella en diverses esglésies de Roma, entre les quals la Chiesa del Gesù, Sant Joan del Laterà i la Capella Júlia a Sant Pere del Vaticà, i al Collegi Romà Destacà especialment per la seva tasca pedagògica al capdavant dels nens cantors en nombroses esglésies La seva producció musical comprèn totes les formes de la música vocal, tant sacra com profana Són rellevants els seus motets compostos per a grans masses corals de vuit a deu veus, tot i que també n’escriví alguns per a menys veus amb acompanyament de baix continu Entre…

Rebé ensenyaments musicals del seu pare, i posteriorment estudià piano, orgue i teoria musical amb J Krejci, JB Förster i F Blažer, a Praga Allà conegué figures rellevants de la música txeca, especialment B Smetana El 1868 esdevingué director de música sacra a Beroun Deu anys més tard fou nomenat per al mateix càrrec a la catedral de Hradec Králové El 1884 succeí a P Krížkovský com a director musical a la catedral d’Olomouc, tasca que mantingué fins a la seva mort Fou un prolífic compositor, especialment de música religiosa, en què destaquen el Rèquiem , la Passió txeca i l’…

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…