Resultats de la cerca

Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que Di Stéfano…

El 1956 rodà Saeta rubia , pellícula protagonitzada pels jugadors del Real Madrid, Alfredo Di Stefano i Jacinto Quinconces

El 1952 realitzà el seu primer llargmetratge, Mercado prohibido , i es traslladà l’any següent a Madrid, on realitzà, entre d’altres El puente del diablo 1955, Saeta rubia 1956, Pan, amor y Andalucía 1958, El valle de las espadas 1963 i Long-play 1968

Installat amb la seva família a Barcelona 1883, es formà a l’acadèmia de Frederic Trias fins el 1890 Collaborà en Barcelona Cómica , La Hormiga de Oro , La Ilustración Ibérica , La Saeta i L’Atlàntida , sovint amb l’anagrama O'Radvax El 1898 inicià la seva collaboració a Blanco y Negro de Madrid Residí i treballà a París 1907-14, on collaborà a Le Rire , L’Assiette au Beurre , etc Després obrí una acadèmia de dibuix a Lleida En acabar la Primera Guerra Mundial tornà a París, i s’establí definitivament a Madrid, on dibuixà de nou a Blanco y Negro i féu diàriament un acudit a ABC…

Arribà a Barcelona l’any 1953, i Juan Germán Schroeder li presentà Emma Maleras, a la companyia de la qual debutà El 1955, el balletòman Alfons Puig li féu d’enllaç amb la companyia de Pilar López El 1957 fundà la seva pròpia companyia i el 1958 el crític Sebastià Gasch el situà en l’òrbita de Vicente Escudero, de qui ha estat el principal hereu en el flamenc català Fundà l’Escuela de Baile Flamenco José de la Vega 1975, al carrer d’Aribau, d’on han sortit importants valors d’aquest art a Catalunya El 1961 rebé el Premio Nacional de teatre per la coreografia La saeta Habitual de…

Fill de lleidatans, de molt nen anà a residir amb la família a Barcelona, on en 1894-95 era matriculat a Llotja Es formà al costat de Josep Lluís Pellicer, i ja collaborà a L’Esquella de la Torratxa  el 1895 El 1899 exposà, amb èxit de venda, a Els Quatre Gats Collaborà a revistes de tota mena, des de la intellectual 4 Gats  a la xarona La Saeta Uns dibuixos seus allusius a Eduardo Dato, publicats a la Illustració Llevantina  1900, provocaren la suspensió de la publicació Establert el 1900 a París, aconseguí aviat una gran anomenada i publicà dibuixos a Le Rire  i L’Assiete au…

Dedicat professionalment a la publicitat, fou també crític cinematogràfic a Destino i Dirigido por i cofundador dels cineclubs Arts i Mirador L’any 1995 fundà la productora Eddie Saeta, que ha esdevingut central en el cinema d’autor a Catalunya i ha contribuït a la projecció de nous directors Entre d’altres, ha produït Things I Never Told You 1996, d’I Coixet Fuente Álamo La caricia del tiempo 2001 i Bolboreta, Mariposa, Papallona  2007, de P García Les mans buides 2003, de M Recha Ar meno un quejío 2005, de F de France Honor de Cavalleria 2006 i El cant dels ocells 2008 d’A…

Vida i obra Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona 1983 amb una tesina sobre el cinema de la dècada de 1970, escriví guions de còmic per a l’Editorial Bruguera 1979 i articles cinematogràfics per a Sal común i Fotogramas 1980-84 Ajudant de muntatge a Nunca en horas de clase 1978, José Antonio de la Loma i guionista de Morbus, o bon profit  1982, Ignasi P Ferré, fou directora creativa de les agències de publicitat JWT 1985 i Target 1988-90 El 1990 fundà, amb Lluís Miñarro i Juan Peláez, la productora Eddie Saeta, per a la qual realitzà nombrosos…

Vida Nebot dels compositors Rodolfo i Ernesto Halffter Escriche Format al Conservatori de Madrid, fou deixeble de C del Campo Posteriorment amplià els estudis de composició amb A Jolivet i A Tansman Director de l’Orquestra Manuel de Falla 1955-63, el 1960 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Madrid, que dirigí entre el 1964 i el 1966 A partir del 1966 es dedicà exclusivament a la composició i a la direcció orquestral Membre de l’anomenada Generació del 51, les seves primeres obres s’emmirallaren en les de compositors com Falla, Bartók i Stravinsky A partir del 1959, però…