Resultats de la cerca

Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica 1935, publicà —entre el 1946 i el 1955— alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Libre “de Benedicta tu in mulieribus" , contra l’opinió de Salvador Galmés

Catedràtic d’economia política a les universitats de Santiago de Compostella i de Madrid, fou membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas de Madrid, participà en el congrés jurídic espanyol del 1886, i collaborà a La Administración Contribuí a introduir a l’Estat espanyol l’escola històrica d’economia, tant la vella escola Wilhelm Roscher com la nova Gustav Schmoller Fou influït pel positivisme Preconitzà l’intervencionisme d’estat, d’acord amb el socialisme de càtedra El seu Tratado elemental de estadística Madrid, 1882 és un intent seriós, dins la línia historicista, d’impulsar…

Sabater, de molt jove collaborà a El Rayo 1912-14 i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914 A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí Fundà també Cultura Obrera 1919-24, que dirigí 1919-22

D’ètnia dinka , vers el 1970 s’uní a la guerrilla en la primera de les guerres civils que enfrontaren l’estat sudanès, controlat pels musulmans del Nord, amb les ètnies animistes i cristianes del Sud, a les quals pertanyia Després del fracàs dels acords d’Addis Abeba, que establien una certa autonomia per al Sudan del Sud, fundà, amb John Garang i altres líders, el Moviment per a l’Alliberament Popular del Sudan SPLM, del qual esdevingué cap de l’ala militar Després de l’acord de pau de Naivasha gener del 2005 amb el Govern sudanès, pel qual s’establí un règim autonòmic i es programà un…

El 1930 es diplomà al Conservatori de Tbilisi, després d’estudiar-hi amb M Bagrinovskij i S Barkhudar’an Posteriorment es perfeccionà a Moscou amb V Šcerbac’ov Impartí classes de teoria i composició a l’Institut Musical de la capital georgiana i participà en diverses activitats de recerca etnomusicològica Com a director artístic del Conjunt de Cants i Danses de Geòrgia, dugué el grup al cim de la seva popularitat Del 1950 al 1952 fou director del Teatre d’Òpera de Tbilisi Les seves obres escèniques més importants són La saga de Tariel 1946 i L’ajudant del gran mestre 1961 Escriví també alguns…

Formà part de l’equip del Club de Rem Tortosa, després de formar-se a les seves categories inferiors Fou tercer classificat al Campionat d’Espanya absolut del 1985 en quatre scull Un cop retirat, fou entrenador dels joves remers de la mateixa entitat i, després, també exercí de directiu

Membre del P&P Franciac, s’inicià l’any 2000 i guanyà la Copa Catalunya 2005 amb el seu club També fou campió de Catalunya de joc per forats 2008 i subcampió de l’Obert de Catalunya 2009 Amb la selecció catalana aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en l’enfrontament Catalunya-Gran Bretanya 2005 i en el triangular internacional 2010

Es formà al Club Egara, amb el qual debutà en la màxima categoria, i la temporada 1974-75 fitxà pel Club Deportiu Terrassa Hockey, on es retirà Guanyà set Campionats de Catalunya 1966-70, 1971, 1973, sis Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972, 1973, 1975, cinc Lligues 1971-74, 1976 i dues Copes d’Europa 1969, 1970 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976

La guia del seu oncle, Antoni Campillo, i del bisbe Climent expliquen la seva formació al collegi episcopal de Barcelona, a la Universitat de València, on fou deixeble d’Andreu Piquer, i a Tolosa Llenguadoc, i la seva afiliació al grup dels illustrats catalans, dins el qual collaborà més precisament amb Antoni Jutglà, F Carbonell i Bravo, F Santponts, A Martí i Franquès i Fèlix Amat, en l’afany de progrés tècnic i social i amb uns estrets lligams amb l’evolució europea En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició Carta a un amigo sobre el éxtasis de la decantada…

Membre del Club Natació Sabadell, el 1967 es proclamà campiona de Catalunya en 100 m i 200 m braça, 200 m estils i 4×100 m estils, prova en què repetí títol 1968 Fou tres vegades campiona d’Espanya en relleus 4×100 m estils dos cops a l’estiu 1967, 1968 i un cop a l’hivern 1968 Fou vint-i-cinc vegades internacional, entre les quals participà en els Jocs Mediterranis 1967 El 1989 esdevingué entrenadora amb el grau de superior, i treballa en el Club Natació Granollers Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1968 i la de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1967