Resultats de la cerca

Vers el 1497 estudià a París Escriví, sobre la Pragmàtica Sanció del 1438 promulgada per Carles VII de França sobre les llibertats de l’església francesa, Commentarium super pragmatica sanctione , imprès a París el 1666, i el tractat De successione regum Franciae Lió, 1519

Protagonitzà l’escàndol de dopatge més gran, l’any 1988, als Jocs Olímpics de Seül després de guanyar la medalla d’or i batre el rècord del món 9,79 segons en els 100 m llisos al seu rival Carl Lewis 9,92 segons, hagué de retornar la medalla i fou desposseït del rècord Després d’una llarga sanció tornà a competir als Jocs de Barcelona, sense èxit

Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines

Educat en les idees de Locke, després de la revolució del 1688 fou deu anys diputat Desenvolupà el deisme i criticà els miracles els quals “insultarien”, segons ell, la regularitat de la natura i de Déu mateix elaborà una moral natural que exclou tota sanció extrínseca dels actes humans i propugnà una felicitat feta de “bon humor”, igualment contraposada a l’entusiasme i al fanatisme Influí sobre Pope, FHutcheson i JButler, i es destacà en la seva oposició a l’egoisme i absolutisme de Hobbes Entre les seves obres cal esmentar An Inquiry Concerning Virtue 1699, The Sociable…

Estudià dret i, establert a Hamburg 1710-16, assolí reputació com a autor de llibrets d’òpera El 1720 passà a Dresden, on tingué càrrecs a la cort i, amb algunes interrupcions, restà fins a la seva mort Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Berlín 1729 Sense destacar per l’originalitat, com a llibretista donà mostres d’una gran habilitat, sovint a partir d’adaptacions del francès i d’obres del Barroc Entre d’altres, escriví textos per a Reinhard Keiser Die gecrönte tugend , ’La virtut coronada', 1714 Fredegunda , 1715 i Georg Phillip Telemann Der gedultige Socrate , ’Sòcrates el pacient…

Jugava en la posició d’interior Començà al Vasas i la temporada 1957-58 fitxà pel FC Barcelona, però només disputà tres amistosos perquè estava sancionat per la FIFA En l’edició 1958-59 jugà al RCD Espanyol, però tampoc no pogué disputar partits oficials Acabada la sanció, jugà en diversos clubs, entre els quals cal esmentar el Real Madrid, fins que la temporada 1963-64 retornà a l’Espanyol Jugà aquella temporada i la següent amb l’equip blanc-i-blau, amb un balanç de 17 partits de Lliga disputats i 4 gols marcats La temporada 1965-66 fitxà per la UE Lleida, a segona divisió, i…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 El 1767 s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies italianes, com Joan Baptista Colomés i Bernat Garcia, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani, sovint de temàtica castellana Ifigenia in Aulide 1779, Ormisinda 1783, inspirada en Moratín, Lucia Miranda 1784, Giovanni Blancas i Sancio Garcia imitació de Cadalso la segona, i ambdues del 1793,…

Començà en el CD Amèrica, després jugà amb el Terrassa 1924-26 i fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 Participà en la gira de l’equip blaugrana per Mèxic i els EUA l’estiu del 1937 i, tot seguit, s’exilià Després de la Guerra Civil Espanyola hagué de complir una sanció i tornà a jugar al Barça durant la campanya 1940-41 Jugava de migcampista i d’extrem esquerre, disputà un total de 225 partits com a barcelonista i marcà 33 gols Fou una vegada campió de Lliga 1929, una de Copa 1928 i set del Campionat de Catalunya Fou una vegada internacional i jugà en quatre…

Fill de l’elector de Baviera Maximilià Manuel, i casat amb Maria Amèlia, filla de Josep I d’Àustria Elector de Baviera des del 1726 amb el nom de Carles Albert Malgrat haver jurat la Pragmàtica Sanció del 1713, féu valer els seus drets a la successió austríaca, a la mort de Carles VI 1740, contra Maria Teresa Sense cap personalitat política, fou joguina de les ambicions de Frederic de Prússia, aliat seu Mentre aquest prenia Silèsia, Carles VII envaí l’Alta Àustria i Bohèmia i es proclamà arxiduc d’Àustria i emperador d’Alemanya 1742 Maria Teresa, ajudada pels hongaresos, recuperà…

Ingressà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1933-34, després d’haver destacat en les Joventuts Catòliques de Molins de Rei Jugava de mig ala o d’interior Arran de la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà en el Seta i el Troyes Acabada la guerra retornà a Catalunya i, després de complir un any de sanció que li imposà la federació espanyola, es reincorporà al Barça 1940-45 fins la seva retirada i esdevingué capità de l’equip Sumant les dues etapes, disputà 244 partits i marcà 50 gols Guanyà una Lliga 1946, una Copa 1942 i dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 Jugà…