Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Tedros Adhanom Ghebreyesus

Tedros Adhanom Ghebreyesus
© ITU Pictures
Medicina
Política
Especialista en gestió sanitària i polític etíop.
Després de graduar-se en Biologia per la Universitat d’Asmara 1986, cursà un màster en immunologia a la Universitat de Londres 1999 i el doctorat en Sanitat Comunitària a la Universitat de Nottingham 2000 Ministre de Sanitat d’Etiòpia 2005- 12, dugué a terme una reforma del sistema sanitari amb l’objectiu d’aconseguir una assistència universal amb mitjans limitats, que fou reconeguda internacionalment Tanmateix, fou criticat per la seva gestió de tres epidèmies de còlera 2006-11 El 2009 fou nomenat president del Consell del Fons Internacional contra la malària, la tuberculosi i el VIH i la…
Josep Lluís Aguirre i Sirera
Historiografia catalana
Escriptor i investigador de la literatura espanyola, especialment del Siglo de Oro.
Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, i catedràtic de literatura espanyola a l’Escola Universitària de la Universitat Jaume I La seva tesi doctoral, dirigida per Emili Giralt, tractà de la Demografía sanitaria a Castellón de la Plana 1973 Ha publicat diversos articles sobre aquest tema, entre els quals “Francisco Gavaldà y su memoria sobre la peste” Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura , 1971, “La demografía sanitaria de Castellón en el decenio 1843-1852” Actas del III Congreso Nacional de Medicina , 1971, “Terminología médica” Primer Congrés d’Història…
Josep Espriu i Castelló
Medicina
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1942, fou un destacat impulsor del cooperativisme sanitari a Catalunya L’any 1957 fundà l’entitat Assistència Sanitària Collegial, i posteriorment participà en el naixement d’altres entitats relacionades amb les assegurances mèdiques, com ara Assistència Sanitària Interprovincial o l’Hospital de Barcelona Fou president de la Fundació Espriu, dedicada a la promoció i el desenvolupament del cooperativisme Germà del poeta Salvador Espriu , també collaborà en la revista Destino , en què feia una secció…
Josep Maria Argimon i Pallàs

Josep Maria Argimon i Pallàs
Departament de Salut / Generalitat de Catalunya
Política
Medicina
Metge.
Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials del Servei…
Boi Ruiz i Garcia

Boi Ruiz i Garcia
Política
Medicina
Metge.
Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Gestió Hospitalària per l’Escola d’Alta Direcció i Administració de Barcelona EADA Especialitzat en cirurgia ortopèdica i traumatologia i en gestió hospitalària, ha dirigit projectes de consultoria nacional i internacional És autor de nombrosos estudis i articles sobre sanitat i atenció a la dependència Director general de l’organització patronal de centres sanitaris La Unió Catalana d’Hospitals des del 1994, l’any 2008 accedí a la presidència d’aquesta organització Fou també vocal de la Junta Directiva del Foment del…
Francesc Bergós i Ribalta
Medicina
Metge.
Cursà estudis de mediciana a la Universitat de Barcelona Més tard exercí com a professor d’anatomia a la Facultat de Medicina d’aquesta universitat i també a l’Escola Oficial de Practicants de Barcelona Durant la guerra civil dirigír a Sarinyena I'àrea sanitària del que després seria el II Cos de l’Exèrcit Després d’intervenir directament en el conflicte, fou nomenat general de Defensa Civil El 1939 s’exilià a França, on fou cap de sanitat al camp de concentració d’Argelers, al Rosselló S'embarcà cap a Amèrica i, després d’haver estat a l’Argentina Mendoza, Bolívia i Xile, s’…
Ricard Muñoz i Carbonero
Metge.
Deixeble i secretari de FMoliner i Nicolàs, es llicencià 1908 i s’especialitzà en radiologia Contribuí a la fundació de la Societat d’Electrologia i Radiologia Mèdiques i de la Unió Sanitària Valenciana Presidí 1932 la Creu Roja local i fou professor d’història de la medicina Publicà alguns treballs científics
Frederic Castells i Ballespí
Metge.
Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria 1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar
Ramon Coll i Pujol
Medicina
Metge.
Germà del polític Joan Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona 1875 Fou un dels iniciadors, amb Lluís Carreras i Aragó, de l’estadística demogràfica sanitària, que establí a la província de Barcelona i que posteriorment fou ampliada a tot l’Estat espanyol, i membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
Marcolino Gomes Candau
Medicina
Metge brasiler.
Llicenciat el 1932, exercí en el medi rural, on va lluitar contra el “gambia”, mosquit transmissor de la malària Amplià estudis a la Johns Hopkins University de Baltimore Fou director de la divisió d’organització de serveis de salut pública de l’OMS 1950-53 i director general d’aquesta organització 1953-73 S'ocupà principalment dels problemes d’enginyeria sanitària, la lluita contra la fam i la tuberculosi, la unificació de la terminologia mèdica i el millorament de les condicions sanitàries dels països del Tercer Món