Resultats de la cerca

Fou nomenat capità general de la costa d’Andalusia, i fou designat per Felip II cap de l’Armada Invencible 1588 Les raons del fracàs de l’Armada són complexes, però hom no descarta la incompetència de Guzmán No perdé la confiança de Felip, que el féu virrei d’Andalusia i, posteriorment 1595, capità general del Mar Océano

Ocupà les illes de La Palma 1492 i de Tenerife 1495 fou nomenat adelantado de Castella i capità general de la costa africana, i governà les Canàries fins a la mort

Majordom major de Carles II de Castella, féu empresonar el favorit Fernando de Valenzuela 1676, amb violació de la immunitat eclesiàstica, fet que li valgué l’excomunió Fou lloctinent de Catalunya 1690-93, on sabé captar-se la simpatia dels catalans, bé que fracassà en la lluita contra els francesos, que ocuparen Roses Tornà a la cort, on féu costat al partit de Marianna de Neuburg, però més tard passà al bàndol dels Borbó Acompanyà Felip V de Castella durant la seva visita al Principat 1702 i durant el setge de Barcelona 1706 Lluità a la campanya de Catalunya i assessorà el monarca sobre el…

En els seus quadres —cicle sobre la vida de sant Pere Nolasc Museo de Santa Cruz, Sevilla, Immaculada catedral de Sevilla— és evident l’estil manierista del darrer quart del s XVI Nombrosos artistes s’iniciaren en el seu estudi, entre els quals DVelázquez i ACano Gran humanista, al seu entorn es reunien els intellectuals de l’època El 1649 publicà l’important tractat El arte de la pintura

Professà en un orde religiós, on adoptà el nom de Pedro de Jesús Els seus sonets, salms i panegírics matisen les formes italianitzants sense arribar al cultisme cal destacar-ne La fábula de Genil Per a la història literària és important l’antologia Las flores de poetas ilustres 1605, acurada mostra de la poesia vigent en vida de l’autor També publicà una novella, El perro y la calentura 1625, influïda per Quevedo

Cinquè duc de Sanlúcar la Mayor, segon marquès de Leganés i segon de Morata de la Vega i de Mairena i comte d’Azarcóllar Era fill de Diego Felipe Mesía-Dávila y de Guzmán i, per part de mare, net d’Ambrogio Spinola Fou governador d’Orà i, en 1666-67, lloctinent de València

Tercer comte d’Ureña i senyor d’Osuna Reclamà els drets de la seva dona, Mencía de Guzmán, a l’herència del ducat de Medinasidònia i el comtat de Niebla, però Ferran el Catòlic no ho acceptà Intentà d’apoderar-se del ducat per la força setge de Sanlúcar de Barrameda, 1516, però Cisneros s’hi oposà No resolta aquesta qüestió per Carles I, Girón s’uní a l’alçament comuner En fou nomenat capità general, però fracassà i perdé Tordesillas 1520 Acusat de traïció, es passà al bàndol imperial

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

Debutà la temporada 2000-01 amb el Granada i jugà també amb el Teruel i el Puer-to Real Formà part del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 2008-09 Disputà la Lliga europea amb la selecció espanyola Posteriorment jugà al Saragossa

Tercer marquès de Leganés, marquès de Mairena i de Morata de la Vega, cinquè duc de Sanlúcar la Mayor Comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Succeí el seu pare, Gaspar Mesía de Guzmán-Dávila y Spínola, com a lloctinent de València 1667-69 A la cort de Carles II de Castella, contribuí a l’enderrocament del favorit Valenzuela 1676 Lluità a Catalunya contra els francesos i hi fou lloctinent interí 1678 i efectiu 1685-88 el seu caràcter autoritari hi provocà revoltes camperoles, com la del 1688 Fou governador de Milà 1691-98 Tornà a la cort, on provocà la caiguda del ministre…