Resultats de la cerca

S’inicià amb Els Joglars, i treballà també amb La Cubana i altres companyies i a les ordres de directors com Sergi Belbel, Tamzin Townsend o Abel Folk Fou conegut sobretot per papers en sèries de televisió, com Secrets de Família 1995, Estació d’enllaç 1996, El Joc de viure 1997, Temps de silenci 2001-2002 i El cor de la ciutat , on interpretava el personatge de Beni 2006-2009 En cinema, actuà en films com Morir o no 2000 i Anita no perd el tren 2001, de Ventura Pons

Vida Estudià solfeig, contrabaix i trombó al Conservatori de Manresa, i es formà de manera autodidàctica en la percussió A tretze anys entrà a formar part d’un grup de rock com a vocalista i posteriorment formà part de diverses orquestres com la Maravella, Club San Remo o Orquesta Club Virginia Creà diversos grups, en els quals tocava la bateria Amb Jordi i Manel Camp i Martí Brunet fundà el grup de rock progressiu Fusioon 1971 i amb Rafael Escoté, Josep Mas Kitflus i Max Sunyer el grup Pegasus 1982, que fou un dels primers grups catalans a utilitzar els ordinadors en la seva música i que el…

Es formà musicalment al Liceu Musical de Pàdua, ciutat on debutà com a director d’orquestra el 1951 amb Rigoletto , al Teatre Verdi Set anys després inicià una llarga relació amb l’Òpera de Zuric, de la qual fou director musical fins el 1969 El 1960 es presentà al Covent Garden de Londres, a la Staatsoper de Viena i a Salzburg, i es consagrà definitivament el 1962 amb una representació d' Un ballo in maschera , de Verdi, al Metropolitan de Nova York Després 1986 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Basilea i sovint visità els grans teatres d’òpera de tot el món És…

Pare de Rafael , contribuí d’una manera decisiva en la formació del seu fill És autor d’una Mare de Déu amb el Nen Galleria Nazionale delle Marche, Urbino, d’una Anunciació 1490, Pinacoteca Brera, Milà i d’una Visitació església de Santa Maria Nuova, Fano, que mostren una composició equilibrada i una serenitat en les expressions, conseqüència de l’influx que sentí de Perugino i dels artistes amb qui pogué coincidir a la cort d’Urbino, entre ells Piero della Francesca, Melozzo da Forlì i Just de Gant

Actor aficionat al seu barri de Gràcia, debutà professionalment el 1956 en la comèdia Recién casados, no molestar , dirigida per Adolf Marsillach Actuà en petits papers i s’orientà cap als papers còmics i les imitacions, que li donaren anomenada en sessions dobles de cinema i, sobretot, al Parallel, on actuà des del final de la dècada de 1950, entre d’altres amb Antonio Machín, Carmen de Lirio i la Bella Dorita També feu gires amb artistes com Cassen, Torrebruno, Luis Aguilé, José Guardiola i Mary Santpere, i actuà a la Cova del Drac, als inicis de la Nova Cançó La seva popularitat rebé un…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats del Món 1966,…

Davanter format a l’Atlètic Terrassa HC, amb el qual debutà en la màxima categoria Guanyà quatre Campionats de Catalunya 2003-06, una Copa del Rei 2006, tres Lligues 2004, 2005, 2006 i un subcampionat de la Copa d’Europa 2006 La temporada 2007-08 fitxà per l’Amsterdam –un dels millors clubs d’Europa– i, posteriorment, jugà a l’equip indi del Sher-e-Jalandhar i al Gimnasia y Esgrima de Buenos Aires La temporada 2011-12 tornà a l’Atlètic Terrassa Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, Pequín 2008, en els quals aconseguí la medalla de plata, i Londres 2012 L'any 2015…

S’inicià en el Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria quan era júnior El 1995 jugà al Blanes Hoquei Club i l’any següent tornà al Tordera, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1997 Jugà al Club Patí Vic 1997-99, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1999, retornà al Blanes 1999-2005, on repetí títol 2001, passà al Club Patí Vilafranca 2005-06 i la temporada 2006-07 tornà al Club Patí Tordera, a primera divisió, on es retirà Amb la selecció espanyola, guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1999 i quedà subcampió del món a Reus

S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria olímpica 1986,…

Competí pel Centre Natació Mataró 1999-2009 i el Club VO2 2010-13, del qual fou fundador Guanyà dues vegades el Triatló Olímpic Ciutat de Barcelona 2006, 2007, fou subcampió d’Espanya d’aquatló 2006 i campió d’Europa de triatló cross 2006 en la categoria 30-34 anys És llicenciat en Educació Física i entrenador superior de natació Com a entrenador de triatló, treballa al VO2 i, entre d’altres, ha dirigit al triatleta professional Victor del Corral i al Team Calella Triathlon