Resultats de la cerca

Influït per DHLawrence, el qual conegué, és autor de nombrosos contes curts i de novelles situats a Galles, en els quals palesa un humor sarcàstic La seva obra inclou, entre d’altres, The Things Men Do 1936, The Trip to London 1946 i Nobody Answered the Bell 1971

La seva poesia, pertanyent a la segona generació experimental, és lacònica, si bé de vegades carregada de metàfores de caràcter sarcàstic i àdhuc groller, com en Heilige gedichten ‘Poemes sagrats’, 1959, Richelieu 1961 i Renaissance 1963 o d’un onirisme sensual Gedichten voor Maria Magdalena ‘Poemes per a Maria Magdalena’, 1971

Conreà molts gèneres, bé que tots d’una manera superficial crítica, història, política, novella, filosofia, pedagogia, etc Sovint reflecteix en els seus judicis un moralisme ressentit i sarcàstic De la seva obra cal destacar el Dizionario estetico 1840, Bellezza e civiltà 1857 i dues obres filològiques, considerades com les millors de la seva producció el Dizionario dei sinonimi 1830 i el Dizionario della lingua italiana 1858-79 Recollí, també, cants populars toscans, grecs i corsos

Capdavanter de l’avantguardisme a Anglaterra, fou el fundador del vorticisme 1912 i l’editor de la revista “Blast” el 1914, any que fundà el Rebel Art Center De primer plenament abstracte, derivà cap a un figurativisme cubistitzant, del qual és mostra La rendició de Barcelona Londres, Tate Gallery Sarcàstic, iconoclasta, paradoxal i anticonvencional, la seva literatura, intellectualista, admirada per TSEliot i per Ezra Pound, palesa un individualisme exaltat, que el portà a la defensa del feixisme

El 1933 hagué d’exiliar-se, i viatjà per Europa i Amèrica Practicà un humor agressiu i sarcàstic, amb recursos avantguardistes En teatre cal destacar Niemand ‘Ningú’, 1936, Feuerwasser ‘Aiguardent’, 1952, Die Grossen und die Kleinen ‘Els grans i els petits’, 1956, Biene, gib mir Honig ‘Abella, dóna'm mel’, 1974, i en narrativa, Der Eroberer ‘El conqueridor’, 1936, Kurz nach Vier ‘Poc després de les quatre’, 1951, Das Herz des Hais ‘El cor del tauró’, 1960, Der schwarze Hut ‘El barret negre’, 1972, Die nicht so netten Geschichten ‘Històries no gaire agradables’, 1980 i Vom…

Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a  La Federación  1870, on signava com a El Músic Major , i a El Eco del Júcar  1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè,…

Estudià al Conservatori de París i privadament amb Ch Koechlin i M Ravel Fou membre del Grup dels Sis, amb els quals compartia el rebuig pel Romanticisme i l’entusiasme per la música d’E Satie Collaborà amb el literat P Claudel, per al qual escriví la música per a l’oda dramàtica dedicada al científic Marcelin Berthelot, Sous les remparts d’Athènes 1927, i també amb P Valéry, autor del text de la cantata de Tailleferre titulada Narcisse 1929 El 1942 abandonà França i es traslladà amb la seva filla als Estats Units, on romangué fins el 1946 Aquest mateix any tornà al seu país i s’establí prop…

Vida Debutà el 1962 com a actor a la seva ciutat natal El 1964 anà a Barcelona, on compaginà la tra jectòria teatral i cinematogràfica amb la de cantant i rapsode, adscrit a la Nova Cançó A banda de les pròpies lletres, d’esperit contestatari i sarcàstic i, alhora plenes de sensibilitat La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Ovidi a l’Olympia , 1975 De manars i garrotades , 1977 Bon vent i barca nova , 1978 4-02-42 , 1980 Per sempre , 1995, fou un destacat intèrpret de poemes d’altres autors, molt especialment de Joan Salvat-Papasseit Salvat-Papasseit…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1985, exerceix el periodisme cultural i la crítica literària en diversos mitjans de comunicació Diari de Barcelona , Avui ,  Serra d’Or,   El Temps i, de manera regular des del 1993, a La Vanguardia Dirigí una collecció dels Llibres del Mall i la revista literària  Lletra de Canvi  en la darrera etapa Ha publicat assaigs sobre aspectes diversos de literatura catalana i sobre alguns dels seus autors més destacats del segle XX  Joan Perucho i la literatura fantàstica 1989  La ciutat interrompuda De la contracultura a la…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, on fou deixeble de Joan Orihuel Treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà 1947 La seva obra primera és academicista, influïda per Aristides Maillol i Josep Clarà més tard l’obra de Rodin l’incità a l’animació de la massa El 1950 fundà el grup Postectura i participà en el Tercer Saló d’Octubre En aquesta època descobrí l’expressionisme anglès, que l’influí profundament Participà en els Salons d’Octubre fins al final 1957, i el 1954 guanyà una beca de l’Institut Francès per a anar a París Allà s’incrementà el seu expressionisme, ara a la…