Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Gotard I de Curlàndia
Història
Noble livonès de la família Ketteler.
Fou el darrer que, a Livònia, ostentà el càrrec de gran mestre de l’orde teutònic i aconseguí la secularització de la seva branca als seus territoris 1561 El rei Esteve Báthory de Polònia l’investí 1561 com a duc de Curlàndia i de Semigàlia Introduí la Reforma al seu ducat
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Canonge, arxiver i cronista.
Conegut principalment pel seu Llibre d’algunes coses assenyalades , format vers el 1583, mentre era escrivent del racional de la ciutat de Barcelona, amb còpia de gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579, trets en llur majoria dels Llibres de solemnitats i del Manual de novells ardits , i encapçalats per una curiosa història de Joan Fiveller i l’anomenat vectigal de la carn conté així mateix, una còpia de les Llaors de Barcelona , redactades el 1444 La divulgació de documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemma a presó, la qual, per ésser tonsurat, pogué…
Harvey Gallgher Cox
Cristianisme
Teòleg nord-americà, pastor de l’Església Baptista.
Es doctorà a la Universitat de Harvard, on professa El seu llibre The Secular City 1965, traduït al català ‘La ciutat secular’, 1968 assolí deu edicions en un any i obrí un ampli debat sobre el problema de la secularització El seu pensament ha evolucionat, des de l’anomenada “teologia de la mort de Déu” fins a la redescoberta del valor dels símbols religiosos The Feast of Fools , 1969 Posteriorment tornà a mostrar-se crític davant els possibles abusos de la religió popular The Seduction of the Spirit , 1974 Altres obres seves són Religion in the Secular City Toward a Postmodern…
Antoni Rosselló i Sureda
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Entrà a l’orde trinitari a Mallorca 1802 i completà la formació a València 1816 Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari El Atleta de la Verdad 1822 això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid 1824, on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de…
Lluís de Cardona i Enríquez
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1530-31), arquebisbe de Tarragona (1531-32).
Germà del duc Ferran de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona —el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona—, un dels promotors del moviment cultural barceloní Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona Fou president de la generalitat de Catalunya 1521-27 A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic 1525, Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino No fou fins a la mort d’aquest 1529 que el seu nomenament fou ratificat pel papa i, doncs, consagrat a la…
Joan Llopis i Sarrió
Cristianisme
Teòleg i liturgista.
Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973 Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona Collaborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica , de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín Colòmbia i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium”…
Francesc de Sanç i de Sala
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Ramon Sanç i de Mont-rodon i net de Francesc Sanç i de Miquel El 1770 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Doctor en drets, canonge i vicari general de la diòcesi de Barcelona, en dugué la responsabilitat durant l’ocupació napoleònica 1808-14, en absència del bisbe Pau de Sitjar Tot i haver estat empresonat el 1808 amb altres personalitats civils i eclesiàstiques, un cop alliberat, gràcies a la seva extrema prudència aconseguí de garantir la perduració del culte a la ciutat, l’obertura del seminari conciliar i la revocació del decret de secularització del…
José Manuel Balmaceda
Història
Estadista liberal xilè.
El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública…
Joan Estruch i Gibert

Joan Estruch i Gibert
© Fototeca.cat
Sociologia
Sociòleg.
Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…
Peter Berger
Sociologia
Sociòleg i teòleg austríac nacionalitzat nord-americà.
El 1945 emigrà als Estats Units, on el 1949 es graduà al Wagner College de Staten Island El 1954 obtingué el doctorat per la New School de Nova York Fou, entre altres, professor al Hartford Theological Seminary 1958-63 i a les universitats de Rutgers 1963-81 i Boston 1981-2009 En aquesta universitat fundà l’Institut sobre cultura, religió i afers mundials, que dirigí Com a sociòleg, la seva aportació principal és The Social Construction of Reality 1966, escrit conjuntament amb Thomas Luckmann, en el qual proposa un model de relació entre els individus i la realitat social en la qual aquests…