Resultats de la cerca

Començà a jugar a Catalunya amb el Club de Korfbal Barcelona 2006, amb el qual aconseguí l’ascens a la màxima categoria, on jugà durant tres anys seguits, fins que l’equip tornà a descendir 2010

Fou campió de Catalunya dels 100 m llisos tres anys seguits 1962, 1963, 1964 i de 4 × 100 m 1963 També fou campió d’Espanya de relleu curt 1962 i tercer classificat en els 100 m el mateix any Fou directiu del Club Atlètic Granollers

Format com a jugador al Club de Golf de Sitges, fou quatre vegades campió de Catalunya 1966, 1968, 1969, 1970 També guanyà l’Obert de Portugal 1961 i, juntament amb el seu germà Àngel, Sebastián Miguel i Valentín Barrios, guanyà tres anys seguits la Copa d’Europa per equips El 1970 fou subcampió d’Espanya Fou entrenador del Club de Golf Vallromanes i del Centre de Golf el Vendrell

És autor d’uns Commentaria in primordiale evangelium s Joannis, seguits d’una Epistola in vitam Raymundi Lulli Eremitae 1511, primera biografia impresa de Ramon Llull, feta damunt l’anònima coetània, i que tingué diverses edicions fins al s XVIII Relacionat amb el lullista mallorquí Nicolau de Pacs, li contestà amb les Responsiones ad novem quaesita Nicolai Paxi 1521 Pertany al nucli d’humanistes francesos estudiosos de Ramon Llull, sense arribar, però, a ésser-ne adeptes

Inicià la seva tasca literària amb els relats de Cada vida en su ojo 1967, seguits per Las maniobras 1968, Las causas supremas 1969, Premio Nacional de Novela de Colòmbia, La orilla ausente 1972, recull de contes, i Los desheredados 1973 Amb el Tejemaneje 1975, inicia una nova forma de caracterització dels personatges Sin nada entre las manos 1976 és un gran retaule de tipus humans que commou per la penetrant observació, plena d’humanitat, amb què són tractats

Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres

Component de l’equip del Club de 7 a 9, que dominà el tennis de taula la dècada de 1980, fou quatre cops campiona d’Espanya per equips 1983, 1985, 1986, 1988, cinc cops campiona de Lliga 1983-86, 1988 i tres cops campiona de Catalunya per equips 1985, 1986, 1988 També guanyà cinc títols estatals i tres de Catalunya de dobles Fou campiona d’Espanya individual en les categories infantil i juvenil cinc anys seguits 1976-80 i participà en dos Campionats d’Europa infantils i en tres de juvenils

S’inicià a l’Atlètic Terrassa de la mà de Josep Planas Posteriorment competí pel FC Barcelona Fou campió d’Espanya dels 20 km marxa en pista cinc anys seguits 1969-73, període durant el qual guanyà dos cops el campionat català en ruta 1972, 1973 i tres el de pista 1971, 1972, 1973 L’any 1974 fou subcampió d’Espanya dels 20 km En l’àmbit internacional, fou subcampió dels 20 km marxa en els Jocs Mediterranis 1971 i participà en dues Copes del Món 1973, 1975

Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral

S’inicià professionalment el 1995 Membre del Reial Club de Polo de Barcelona, durant vuit anys seguits fou el número 1 del món 2002-10 i va guanyar més de 140 tornejos Fou campió mundial individual 2002, 2004 i per seleccions 2002, 2004, 2006, i és l’únic jugador en la història amb 6 olim-pies d’argent 2002-06, 2009 Ha estat campió de Catalunya per equips amb el RC Polo juntament amb Jake Benzal, i amb Juan Martín Díaz ha assolit el rècord d’imbatibilitat en guanyar 22 tornejos consecutius entre el 2005 i el 2007