Resultats de la cerca

Es donà a conèixer a París l’any 1900 Fou un dels més característics caricaturistes de la Belle Époque i potser el primer a triomfar per la seva agudesa, malgrat la seva limitada preparació tècnica Illustrà obres i publicà llibres, com Un Pékin sur le front 1916

De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano 1903 el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H Pfitzner El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37 En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H Pfitzner Entre les composicions d’…

Relacionat inicialment amb els crepusculars Tignola, 1911, adquirí notorietat principalment amb drames històrics o llegendaris a la manera de D’Annunzio La maschera di Bruto 1908, La cena delle beffe 1909, L’amore dei tre re 1910, La Gorgona 1913, etc

Poeta i novellista, de l’acmeisme i de les recerques formals passà al grup dels Germans Serapion En la seva obra dominen més els elements romàntics que no pas els realistes Cantor romàntic de la revolució, la considerava un alliberament elemental de les forces humanes Les seves balades tingueren una gran popularitat Orda 1920-21 i Braga ‘Nèctar’, 1921-22 Els viatges per Armènia i l’Àsia Central enriquiren la seva poesia Krasnyje na Arakse ‘Els roigs a l’Araks’, 1924 Posteriorment combinà la poesia amb la prosa La novella Vojna ‘La guerra’, 1931 representa una orientació més decidida vers els…

Estudià música a l’Escola Sinodal de Moscou i posteriorment ho feu al conservatori de la ciutat, on es graduà el 1914 amb les màximes qualificacions El 1915 fou contractat com a director del cor del Teatre Bol’šoj, i entre els anys 1918 i 1928 en dirigí l’orquestra Posteriorment estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou 1926-29, activitat que compaginà amb la docència al conservatori de la capital russa del 1925 al 1929 i del 1943 al 1948 En 1937-53 dirigí el departament líric de Ràdio Moscou, i tornà a estar al capdavant de l’orquestra del Bol’šoj entre els anys 1948 i 1953…

Demòcrata a l’estil de Nekrasov, fou optimista en les millors poesies — Vper'od ‘Endavant’, 1878, Pevets, vosstan’ ‘Alça't, cantor', 1880— i pessimista arran de la reacció política dels anys vuitanta Naše pokolenije junosti ne znajet ‘La nostra generació no coneix la joventut’, 1884

Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī

De família de camperols, arribà a diputat del Sòviet Suprem de l’URSS Les seves novelles tracten de les dificultats de la vida rural de la postguerra Kaval’er zolotoj zvezdy ‘El cavaller de l’estrella daurada’, 1947-48 i Zvet nad zeml’oj ‘Llum a la terra’, 1949-50, premis estatals de l’URSS 1949 i 1950 Posteriorment ha escrit Synovnij bunt ‘La revolta del fills’, 1961, Stanica 1976 i Privol’e ‘Llibertat’, 1978

Amb una sòlida formació cinematogràfica, el 1927 s’inicià en la realització i assolí una considerable anomenada amb la seva versió de la trilogia autobiogràfica de MGor'kij Dectvo Gor'kogo ‘La infància de Gor'kij’, 1938, V l’ud’akh ‘Entre la gent’, 1939 i Moi Universitety ‘Les meves universitats’, 1940 Afectat per la política estalinista, acabà en una lamentable inactivitat

És autor de relats històrics la perspectiva ètica socialista dels quals parteix d’una interpretació estereotipada del realisme socialista Bessmertije ‘La immortalitat’, 1940, Belaja ber'oza ‘El bedoll blanc’, 1947, etc