Resultats de la cerca
Es mostren 2325 resultats
Joan II de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1404-19) i comte de Nevers (1384-1419), fill de Felip II l’Ardit de Borgonya i de Margarida de Flandes.
Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis 1396 De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat 1404 i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París En recomençar la guerra dels Cents Anys 1414, la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars Joan sense Por s’alià amb Enric V…
Joan I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i duc de Normandia (1199-1216), senyor d’Irlanda (1177) i comte de Mortain (1189), cinquè fill d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània.
Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i els…
Felip II de Savoia
Història
Duc de Savoia (1496-97), comte de la Bressa i senyor de Buguey.
Fill del duc Lluís I, féu assassinar, fent-li costat la noblesa savoiana, el canceller de Savoia Giacomo Valperga, acusat de treballar a favor del rei francès Lluís XI, el qual féu empresonar Felip 1464 Posteriorment es posà al servei del duc Carles I de Borgonya, però després l’abandonà, i féu les paus amb Lluís XI, que l’omplí d’honors
Ricard I de Normandia
Història
Duc de Normandia (942-996), fill de Guillem I.
Enfrontat amb Lluís IV de França, el derrotà amb l’ajut del rei Harold de Dinamarca Casat amb la filla del robertià Hug el Gran, consolidà el seu domini i afavorí l’accés a la corona francesa dels Capets
Borrell II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992), així com d’Urgell (948-992) en morir sense fills el seu oncle Sunifred II d’Urgell.
Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre muller entre les dames del…
Jaume Huguet
Pintura
Pintor, sense cap mena de parentiu amb el gran quatrecentista.
Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606
Bartolomé González
Pintura
Pintor, sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella.
Establert a Perpinyà 1609, executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí 1616 i el d’Oleta
Alp Arslān
Història
Segon soldà seljúcida, elegit pels emirs turcs en morir sense fills Ṭuḡrīl Beg (1063).
Inicià la conquesta d’Armènia presa de Kars i Ānī, 1064, interrompuda per la rebellió del seu germà Qāwurd, governador de Kirmān, que ell subjectà Prengué les terres d’Alep fins prop de Damasc als fatimites 1070 El 1071 derrotà i empresonà l’emperador bizantí Romà IV Diògenes a Mantzikert, i Armènia i Geòrgia passaren a mans seljúcides El seu visir fou Niẓām al-Mulk, que es revelà com a gran estadista quan fou regent del tercer soldà Malik Šāh
Pau Vela Maggi

Pau Vela Maggi
ARXIU P. VELA
Rem
Remer.
Format al Club de Rem Tortosa, fou campió d’Espanya i de Catalunya juvenil en quatre scull 2003 i disputà dos Mundials d’aquesta categoria 2003, 2004 Des de la temporada 2003-04 s’entrena i resideix a Banyoles Com a sub-23 fou campió d’Espanya en dos sense timoner 2007 i participà en tres Mundials 2006, 2007, 2008 En categoria absoluta assolí nombrosos títols de Catalunya i nou d’Espanya en quatre sense timoner 2007, 2008, 2009, quatre scull 2009, 2010, 2011 i dos sense timoner 2010, 2011, 2012, 2017 Disputà quatre Campionats del Món 2008-11 i cinc d’…
Xavier González Nieto
Rem
Remer.
Membre de l’equip del Club de Rem Tortosa, en categories inferiors fou campió d’Espanya juvenil en quatre scull 2003, sub-23 en quatre sense timoner 2006 i medalla de bronze al Mundial sub-23 en dos sense lleuger 2007 Com a sènior aconseguí quatre títols d’Espanya en dos sense i quatre sense 2007, i en quatre sense i quatre scull 2008 Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat Un cop retirat es dedicà a la tasca d’entrenador i treballa per a la Federació Catalana de Rem a Banyoles
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina