Resultats de la cerca

Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’…

Féu la decoració mural de diverses sales per al Cafè del Comerç i de cases senyorials de Barcelona En 1870-73 sembla que s’associà amb Francesc Soler i Rovirosa i que llogaren ambdós l’estudi escenogràfic del Teatre Circ Barcelonès, que després seria de Salvador Alarma

Ocupà el càrrec quatre vegades com a representant del partit popular oposat a les famílies burgeses i senyorials per tal de neutralitzar-ne la influència, es recolzà primer en Gian Galeazzo Visconti, i més tard en Carles VI de França El 1388 promogué una aliança amb Pisa i Sicília contra els pirates berbers El 1396 lliurà Gènova al rei de França per tal d’impedir que se n'apoderés Visconti

Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols Ferran II el…

Es formà amb Sebastià Gallès i Pujal Excellí en el retrat i en temes religiosos i també en la decoració de murs d’esglésies i de cases senyorials a Vic i comarca Fou professor de l’Escola de Dibuix de Vic 1864 i tot seguit director, fins a la seva mort És autor de centenars d’obres, la majoria conegudes, a vegades ajudat per Sebastià Puigdollers Pintà quaranta-nou retrats per a l’episcopologi de Lleida, alguns del de Vic, els quatre Doctors de l’Església per a Sant Just de Vic, part de la decoració de la casa Parrella, el cambril de l’església de la Pietat, etc

Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets senyorials…

Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc de PMirabent i Soler…

Fill de Guillem II d' Òdena i d’Elisenda de Granyena El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248 Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a ésser llançat a…

És autor d’algunes comèdies i de diverses obres històriques, entre les quals cal esmentar Romance heroico al festivo obsequio con que la muy ilustre ciudad de Valencia celebró el arribo del Serenísmo Infante Don Carlos 1731, Historia del cautiverio de la milagrosa imagen de Cristo Crucificado que se venera en el convento de San José y Santa Tecla de la ciudad de Valencia 1740 i Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades 1738, 1805, la seva obra més important…

Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca 1114- i aquest li donà la senyoria de Berra Nomenat, però, Berenguer Ramon 1131 comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Focalquer per reclamar una part de l’herència provençal Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la…