Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Josep Clarà i Ayats
Escultura
Escultor.
De família humil, estudià dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix Treballà i estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc 1897, i el 1900 es traslladà a París, on treballà al taller de Louis Barrias i conegué Maillol, Bourdelle i Rodin, els consells del qual l’ajudaren a superar els trets modernistes de les seves primeres obres Al Salon des Artistes Français del 1907, presentà Turment la influència rodiniana es purificà vers una major claror i serenitat en Crepuscle , en marbre 1913, museu de Santiago de Xile, que presentà en guix al Salon de la Société…
Dulce María Loynaz
Literatura
Poetessa cubana.
La seva poesia se situà dins l’anomenat intimisme postmodernista, i evolucionà de la desesperació amarga Versos 1920-1938 , 1938 cap a la serenitat contemplativa Juegos de agua , 1947 En la seva novella Jardín hom hi pot trobar les claus del seu món creatiu També publicà Bestiarium i La novia de Lázaro 1991, i el 1992 li fou concedit el premi Cervantes
Johann-Michael Fischer
Arquitectura
Arquitecte.
Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera sobresurt especialment la d’Ottobeuren 1737-66, coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann
Joan Brotat i Vilanova
Pintura
Pintor.
En la primera època, fins 1957-58, oferí un món ingenu, poblat d’éssers senzills, innocents, en actituds hieràtiques, a través d’una pintura plana, frontal i barroca, amb regust medievalitzant i un tast naïf Evolucionà vers una visió turmentada i tenebrista i, més tard, vers una gamma suau, d’una certa serenitat, en la qual subsisteix, però, el drama El 1961 rebé el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria
Marc Salvi Otó
Història
Emperador de Roma (69 dC).
Amic de Neró, aquest li prengué la seva muller Popea i l’envià a la Lusitània En rebellar-se Galba 68 dC, s’hi adherí per tal d’obtenir l’adopció, però no l’aconseguí i, vinculat amb elements fidels a la família julioclàudia, reivindicà la figura de Neró i es féu proclamar emperador Topà, però, amb el seu rival l’emperador Viteli i, bé que l’afrontà, sucumbí davant la superioritat de les seves forces S'occí amb un coratge i una serenitat proverbials
Giovanni Santi
Pintura
Pintor italià.
Pare de Rafael , contribuí d’una manera decisiva en la formació del seu fill És autor d’una Mare de Déu amb el Nen Galleria Nazionale delle Marche, Urbino, d’una Anunciació 1490, Pinacoteca Brera, Milà i d’una Visitació església de Santa Maria Nuova, Fano, que mostren una composició equilibrada i una serenitat en les expressions, conseqüència de l’influx que sentí de Perugino i dels artistes amb qui pogué coincidir a la cort d’Urbino, entre ells Piero della Francesca, Melozzo da Forlì i Just de Gant
Pedro de Mena
Escultura
Escultor barroc andalús, deixeble del seu pare, també escultor, Alonso de Mena, i d’A.Cano, el qual l’influí en gran manera.
El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San…
Juan Carreño de Miranda
Juan Carreño de Miranda Sant Antoni de Pàdua
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor de l’escola barroca madrilenya.
En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de…
Anna Montero i Bosch
Literatura
Poeta i traductora.
Llicenciada en filologia francesa per la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament S’inicià en el món de la poesia amb l’obra Polsim de lluna 1983, i posteriorment publicà els poemaris Arbres de l’exili 1988, la plaquette Traç 45 1990, La meitat fosca 1994, Com si tornés d’enlloc 1999, Serenitat de cercles 2004, El pes de la llum 2007, premi Rosa Leveroni de poesia, 2006 i Teranyines 2010, premi Ausiàs Marc i premi de la Crítica També ha traduït del francès, i destaquen els Petits poemes en prosa i Els paradisos artificials , de Charles Baudelaire, a més de…
,
Francesca Ensenyat i Seguí
Literatura catalana
Escriptora, més coneguda pel nom de Xesca Ensenyat.
S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995, Quaranta anys no són res 1997 i Una altra vida 2012 En alguna obra utilitzà el…
,