Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Jordi Signes Petit
Waterpolo
Jugador de waterpolo i entrenador.
Es formà i jugà al Club Natació Barceloneta fins el 1980, quan passà al Club Natació Montjuïc, amb el qual guanyà tres Lligues 1984, 1985, 1986 En el període 1982-86 fou 146 vegades internacional amb la selecció estatal i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, un Campionat del Món 1986 i dos d’Europa 1983, 1985, en el primer dels quals aconseguí la medalla de bronze, una Copa del Món 1985, on repetí medalla, i els Jocs Mediterranis 1983, on assolí la medalla de plata El 1987 esdevingué entrenador i s’integrà a l’equip tècnic de la federació espanyola com a membre de la comissió de…
Josep Espasa i Signes
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà
Miquel Signes i Molinés
Literatura
Escriptor en castellà i polític.
Afiliat 1931 a les Joventuts Socialistes, el 1932 obtingué el títol de mestre Poc després d’aconseguir plaça fou mobilitzat pel bàndol republicà Després de la Guerra Civil fou condemnat a vint anys de presó, però al cap de tres anys sortí en llibertat i pogué exercir fins el 1954 des del 1947 com a director del Collegi Politècnic de Sant Josep, a Alacant Durant els primers anys del franquisme s’involucrà en la reorganització del PSOE en la clandestinitat, però se separà del partit el 1962 seguint Rodolf Llopis , de qui era molt pròxim Del 1954 fins a la jubilació 1981 treballà en una caixa d’…
Pere Miquel Carbonell i de Soler
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Historiador i humanista.
Fou nomenat per Alfons IV de Catalunya-Aragó 1458 notari públic, i per Joan II 1476, arxiver reial i escrivà de la seva casa Era cosí de l’humanista Jeroni Pau i amic de l’ardiaca Lluís Desplà i del protonotari Joan Peiró En les crisis constitucionals que agitaren la Catalunya de la segona meitat del segle XV mantingué el punt de vista de la Biga, fou reialista fervent i panegirista de la inquisició Afeccionat a les lletres clàssiques, reuní una notable biblioteca, copià era un remarcable i envanit callígraf i anotà ell mateix molts dels seus còdexs que contenien el seu inconfusible exlibris…
Ferdinand de Saussure
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Estudià a Ginebra, Leipzig i Berlín Fou deixeble dels neogramàtica Es doctorà a Leipzig el 1880 El 1881 passà a ensenyar a París, i hi romangué fins el 1891, que fou nomenat professor de lingüística indoeuropea a Ginebra Des del 1907 hi impartí també classes de lingüística general Fruit d’aquest darrer ensenyament fou el Cours de linguistique générale , publicat en edició pòstuma el 1916 sobre notes preses a classe pels deixebles de Saussure ChBally i ASechehaye El Cours assolí una gran difusió i se sol considerar com el punt de partida de l' estructuralisme i, en conseqüència, de la…
Mark Tobey
Pintura
Pintor nord-americà de l’anomenada escola del Pacífic.
Estudià a l’Art Institute de Chicago, però fou bàsicament autodidacte El 1926 viatjà per Europa i l’Orient, el 1930 per Anglaterra i el 1931 per Mèxic El 1934, a Xangai, estudià, amb el pintor xinès Teng Kwei, calligrafia xinesa, i després calligrafia zen al Japó L’any següent pintà Broadway Norm , amb tinta xinesa blanca sobre paper blanc, la primera escriptura blanca, plena de signes molt esquemàtics Ací començà la seva important aportació a l’evolució de l’expressionisme abstracte Pintà teles plenes de signes calligràfics infinitament repetits, però no idèntics, que prenen diferents…
Raoul-Auger Feuillet
Música
Ballarí, coreògraf, pedagog i teòric francès.
Se li atribueix la creació de les cinc posicions dels peus en la dansa, posicions que es consideren la base de l’art de ballar i que tenen per principi l’aplom i l’equilibri del cos en moviment El 1700 publicà Chorégraphie ou l’art d’écrire la danse par caractères, figures et signes démonstratifs avec lesquels on apprend facilement de soy-même toutes sortes de dances També publicà una recopilació dels balls existents al seu temps, en la qual exposava un sistema d’adaptar el moviment coreogràfic a una escriptura específica a través d’uns codis, unes formes, figures i signes que representessin…
Józef Brudziński
Metge polonès, especialista en malalties del sistema nerviós.
Féu valuoses aportacions en el diagnòstic clínic de les meningitis, entre les quals destaquen els anomenats signes de Brudziński
Konstantin von Economo
Neuròleg austríac.
Remarcable pels seus estudis dels centres d’activitat nerviosa, individualitzà els signes clínics i anatòmics de l’encefalitis letàrgica i els de la pandèmia
Émile Baudot
Electrònica i informàtica
Enginyer francès, inventor del telègraf múltiple que porta el seu nom, del qual obtingué la primera patent el 1872.
El 1876 arribà ja al sistema definitiu amb un aparell de cinc tecles capaç de formar 32 signes alfabètics distints El sistema Baudot fou aplicat el 1879 a la línia París-Lió, i el 1887 a la de París-Roma, per a la qual inventà un distribuïdor automàtic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina