Resultats de la cerca

Advocat i periodista, ocupà el ministeri d’afers estrangers 1902 Formulà la doctrina Drago, llei que impedeix que els deutes dels estats americans siguin cobrats per la força Representà l’Argentina a la conferència de pau de la Haia 1907

Amb Thomas Gold i Fred Hoyle, és l’autor de la teoria cosmològica dita de l’estat estacionari Steady-State de l’univers 1948, que parteix del “principi cosmològic perfecte” segons el qual l’univers presenta el mateix aspecte qualssevol que siguin el lloc i l’instant de l’observació cosmologia La seva obra més important és Cosmologia 1952

Fou fundadora de la secció esportiva de l’Associació de Paràlisi Cerebral Aspace, posteriorment Club Aspace Barcelona, i del Club Esportiu Esbonat i Amistat Barcelona, del qual fou presidenta També impulsà la fundació de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals i la Fundació Privada Catalana per a la Paràlisi Cerebral, de la qual fou presidenta Com a membre del consell rector de l’IMD Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, ha lluitat perquè els equipaments esportius municipals de Barcelona siguin plenament accessibles

Fou professor de dret penal a la Universitat de Leipzig Fou el principal representant de la teoria de la reparació Vergeltungstheorie en el dret penal clàssic en contra de les orientacions de caràcter sociològic Concep el delicte com a lesió al dret de l’estat que les seves lleis siguin obeïdes Entre les seves obres cal destacar Die Normen und ihre Übertretung ‘Les normes i llur inobservança’, 1872, 4 volums, Gehorsamsrecht ‘El dret d’obediència’ i Genugtuungsrecht ‘El dret de reparació’

Estudià a l’Institut de Música de Hèlsinki 1908-17 i més tard a Viena 1910-11 i a Berlín 1913-14 El 1948 fou elegit membre de l’Acadèmia Finesa Kilpinen és un dels compositors finesos més apreciats del segle XX, sobretot per les seves cançons, influïdes pel lied alemany i plenes de lirisme Immers en un peculiar romanticisme, arribà al gran públic L’amor, la mort i el sentiment nacionalista són alguns dels temes universals que inclogué en les seves composicions, amb un llenguatge amè i directe, que fa que les seves cançons encara siguin interpretades

El dia 1 de gener de 1499 entrà com a cantor al servei de la capella musical d’Isabel la Catòlica El seu nom sovint s’ha confós amb el d’Alonso Hernández de Tordesillas, actiu com a cantor a la capella de Ferran el Catòlic cap al 1502 Li ha estat atribuït el villancico Franceses, por que razón del Cancionero Musical de Palacio Altres obres atribuïdes, simplement, a ’Tordesillas’ és probable que no siguin seves, sinó d’Alonso Aquest és el cas d’una missa, de dos magníficats i d’una lamentació que es conserven manuscrits a l’arxiu de la catedral de Tarassona

El 1802 emigrà, junt amb el seu germà Ramon i amb Esteve Guardiola, a Amèrica i arribà i s’establí a Hondures Ell i els seus germans es van dedicar a l’explotació de les conegudes mines de plata a San Antonio de Oriente Després s’establí a Choluteca, on es casà amb Eugenia Villagra, amb la qual va tenir dos fills, que van destacar en la vida militar d’aquest país Pere, que arribà a ser coronel, i Florenci, gran general que lluità a Hondures, El Salvador i Nicaragua El cèlebre i molt temut exèrcit de Florenci Xatruch prengué entre el poble el nom estrafet de catrucho D’aquí ve que actualment…

Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en…

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri,…

Estudià filosofia i teologia a Alcalá de Henares 1503-10, i dret a Tolosa de Llenguadoc Fou professor en aquesta ciutat i també a Càors, a Salamanca 1524-38 i a Coïmbra 1538-55 Com a jurista fou deixeble de Vitoria i de Covarrubias Ja jubilat, visqué a Madrid i a Salamanca i fou assessor de Felip II de Castella El 1552 escriví en portuguès el famós Manual de Confessores , que després 1556 traduí al castellà, i hi afegí cinc apèndixs entre els quals destaquen el Comentario resolutorio de usuras i, sobretot, el Comentario resolutorio de cambios , que tingué 26 reedicions abans del 1626 Profund…