Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Janko Drašković
Història
Política
Nacionalista croat.
Amb simpaties panslavistes i influït pel pensament illuminista, publicà l’obra Disertacija ‘Discursos’, 1832, on defensava la unió dels pobles illiris enfront d’Hongria També fundà un Centre de Lectura a Zagreb, que donà un gran impuls al ressorgiment literari i nacional croat
Albert de Saxònia-Coburg-Gotha
Història
Príncep consort de la Gran Bretanya (1857), segon fill del duc Ernest de Saxònia-Coburg-Gotha.
Estudià ciències polítiques i belles arts a Brusselles i a Bonn 1836-38 Es casà 1840 amb la seva cosina, la reina Victòria Tingué una notable influència en els afers polítics, malgrat haver estat acusat 1854 de sentir simpaties envers Rússia i, sobretot, envers Alemanya
Vicente Emparán
Marí basc.
Passà a Amèrica en assolir el grau de capità de vaixell, i esdevingué governador de Panamà Per les seves simpaties profranceses fou nomenat capità general de Veneçuela per Josep I Bonaparte 1809 Féu detenir un gran nombre de patriotes 1810, però no pogué evitar la proclamació d’independència veneçolana, i fou expulsat
Pietro Paolo Vergerio
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic venecià.
Després d’uns quants anys de serveis a l’Església catòlica, com a nunci a Alemanya i bisbe de Modrus i de Capodístria, s’oposà al papat i manifestà fortes simpaties envers la reforma luterana Acusat d’heretge, s’exilià un quant temps a Suïssa És autor de molts opuscles de propaganda i de polèmica
Caroline Schlegel
Literatura alemanya
Escriptora romàntica alemanya.
Mort el seu primer marit, JWFBöhmer 1788, i després d’haver estat empresonada per les seves simpaties per la Revolució Francesa, es casà amb AWSchlegel 1796 L’influí notablement i tingué part en la formació del concepte romàntic de l’art figuratiu Die Gemälde , 1798, i l’ajudà a traduir Shakespeare Divorciada 1803, es casà amb FWSchelling Deixà un important epistolari
Luis de Moscoso-Osorio Hurtado de Mendoza y de Sandoval-Rojas
Història
Política
Polític.
Setè comte d’Altamira, gran d’Espanya, sisè marquès de Poza i d’Almazán Durant la regència de Marianna d’Àustria fou partidari de Joan-Josep d’Àustria i contribuí a enderrocar el favorit Valenzuela 1676 Fou lloctinent de València 1688-90 Hi reprimí el bandolerisme i respectà els furs, fet que li feu guanyar moltes simpaties Virrei de Sardenya 1691-96, refeu les fortificacions amb motiu de la guerra contra Lluís XIV de França El 1696 anà d’ambaixador a Roma
Manuel Freire de Andrade
Història
Militar
Militar andalús.
Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució
Joan III de Suècia
Història
Rei de Suècia (1569-92) i gran duc de Finlàndia, desè fill del rei GustauI.
A causa de les seves simpaties catòliques, fou empresonat per Eric XIV, germà seu 1563-67 Més tard, amb l’ajut de la noblesa, destronà Eric XIV, el succeí i finalment el féu executar, a la presó 1577 El 1570 signà el tractat de Stettin, pel qual finia la guerra amb Rússia, i pel tractat del 1583 s’annexà la Carèlia i Íngria El 1587 féu nomenar rei de Polònia el seu fill, Segimon Segimon III de Polònia Combaté el luteranisme i intentà el retorn de Suècia al catolicisme, però hagué d’afrontar una forta oposició per part de la noblesa
Josep de Sentjust-Pagès i de Paixau
Història
Militar
Militar.
Senyor de la Morana i Albors Fou capità de la coronela de Barcelona i com a tal lluità contra els francesos el 1697 Austriacista, el 1708 fou nomenat governador de Menorca pel rei arxiduc Carles III El seu germà, Manuel Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1648 — l’Ametlla del Vallès 1720, fou nomenat bisbe de Vic 1708 pel rei arxiduc Carles III Conservà la diòcesi després de la victòria filipista, però el 1717 en fou desposseït Un altre germà, Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1657 — s XVIII, frare, fou abat del monestir de Camprodon Per les seves simpaties…
Oswald Kabasta
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i a Klosterneuburg, i posteriorment fou director coral a Florisdorf, mentre alternava aquesta tasca i la docència com a professor de cant a Viena El 1924 fou nomenat director musical del Teatre de Baden i del 1926 al 1931 exercí la direcció orquestral a Graz Fou un convidat assidu de la Societat d’Amics de la Música de Viena Director dels Wiener Singverein del 1935 al 1938, aquest darrer any obtingué el càrrec de director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que ocupà fins el 1945 A conseqüència de les seves simpaties amb el règim hitlerià, acabada la…