Resultats de la cerca

Fill de Maništusu 2306-2292 aC i net de Sargó I Arribà fins a la Mediterrània i sotmeté Alep i el Líban, alhora que exercí un cert control sobre l’Àsia Menor Obtingué la seva victòria més gran sobre els pobles de l’altiplà de l’Iran els gutis i els lulubis, tal com resta expressat en la famosa estela de Narām-Sin , conservada al Musée du Louvre de París A la fi de la dinastia, els gutis envaïren Mesopotàmia 2191 aC Narām-Sin s’atribuí el títol de “rei de les quatre nacions” i es feu divinitzar

Estudià a Tòquio, a Kyoto i a Leipzig Elaborà una teoria sobre l’electrodinàmica quàntica i féu recerques importants en física atòmica, dinàmica quàntica i electromagnetisme El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb RPFeynman i JSSchwinger

Estudià amb el seu oncle i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on obtingué el primer premi del concurs de final de carrera El 1942 ocupà el lloc de primer solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1949, poc abans d’incorporar-se a l’Orquestra de l’Òpera de París, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra El 1957 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París Estrenà obres d’autors contemporanis i presidí l’associació Amics del Fagot Francès

Exiliat a Cuba després de la guerra civil de 1936-39, fou professor de literatura a Santiago Escriví, en castellà, poesia Espejos, 1920, novella Sin velas, desvelada , 1927 Puerto de sombra , 1928 Agor sin fin , 1930 i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano 1935 Són especialment importants la seva Historia de la literatura española 1932 i, sobretot, Literatura española contemporánea 1952

Vinculat a Santander, hi fundà i dirigí la revista Proel Fou autor, entre altres obres, de Tierra sin nosotros 1947, Alegría 1946, Con las piedras, con el viento 1950, Quinta del 42 1953, Estatuas yacentes 1955, Cuanto sé de mí 1957, Poesía del momento 1957, Libro de las alucinaciones 1964, Antología 1980, exponent de les seves influències des de la poesia social al surrealisme, Agenda 1990, Cuaderno de Nueva York Premio Nacional 1999, Tierra sin nosotros 2000 i Antologia personal 2001 El 1981 rebé el premi Príncipe de Asturias, el 1990 el Premio Nacional de las…

Educat a Madrid, escriví sempre en castellà Formà part de la redacció d' El Liberal com a crític d’art Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novelles per fascicles Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val, popularitzà el seu pseudònim Mario d’Ancona amb obres com Sin justicia , El soldado de la Paz , etc És autor d' El milagro de un santo desconocido 1923 i Del reino de los cielos 1924, dins el número 802 de la revista Los Contemporáneos També publicà…

Carmelità, fou prior del convent de Palma Escriví, entre altres obres, una refutació d’un famós libel antilullista Respuesta a un manuscrito anónimo intitulado “La verdad sin rebozo”

Diplomàtic i director d' El Tiempo 1939-43, conreà la novella El Cristo de espaldas , 1952 Siervo sin tierra , 1954 Caín , 1969, etc, l’assaig El nuevo príncipe , 1973 i el conte El almirante niño , 1972, etc

Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978

Fill de Leopoldo Panero  i germà de Leopoldo María Residí en diversos països europeus i americans, i l'any 1985 s'establí a Torroella de Montgrí La seva poesia, de trajectòria independent, de veu personal i que ha exercit un mestratge en els poetes joves, vol explicar al lector la seva presència en el món a través de recorreguts per les friccions que aquest oposa als seus desigs i les reflexions que susciten els objectes, les vivències i les circumstàncies Medita sobre l’amor i la mort, amb sovintejades allusions al suïcidi Ell i la seva família foren objecte del documental El desencanto…