Resultats de la cerca

Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’UDC El 1978…

Collaborà amb Francesc de Verntallat i altres en la preparació de la sentència de Guadalupe 1486, que ell homologà i per a l’aplicació de la qual treballà

A Barcelona prengué part en els preparatius de la revolta catalana contra Joan II suggerí la necessitat de constituir l’exèrcit que després capitanejà el comte de Pallars Al començament del juny de 1462, la generalitat catalana l’envià a la regió de Lleida per tal de contribuir a la seva defensa, davant l’amenaça de les tropes de Joan II Quan, des de Tàrrega i al capdavant de 500 homes, es dirigia a socórrer Lleida, quedà encerclat a Castelldans, i es reté amb la seva host fou processat i executat Considerat traïdor i acusat d’haver mantingut tractes amb el comte de Prades, la generalitat…

Notari El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebellió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors Propagà la rebellió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar…

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització o actualització de les velles…

Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la…

Fill del canceller de l’Estudi General de Lleida Jaume Riquer Fou catedràtic de l’estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l’inici de la guerra civil El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476 El seu fill, Pere Joan de Riquer i de Boteller — 1505 fou també jurista, així com el fill d’aquest, Lluís Francesc de Riquer i de Cardona mort el 1519, senyor de la baronia d’Albatàrrec, cap important de les…

Graduat en ciències empresarials per ESADE 1980 i en dret per la Universitat de Barcelona 1983, fins l’any 1984 treballà en l’empresa privada, i aquest any s’incorporà al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on exercí responsabilitats diverses 1984-95 i fou director general de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia 1995-99 Posteriorment, a més d’exercir com a professor de comptabilitat analítica i sistemes de control de gestió i costos a l’Escola d’Alta Direcció i Administració 1987-94, ha estat director general de Serveis del Departament de…

Prengué part en les reunions de Cassà de la Selva i Amer 1485, preparatòries de la sentència de Guadalupe 1486 Fou un dels síndics remences més destacats durant les converses sostingudes a Castella amb Ferran II de Catalunya-Aragó i, en ésser signada l’esmentada sentència, en fou un dels executors La seva actuació només és coneguda en la fase de negociacions que seguí el fracàs de la revolta de Pere Joan Sala

Cursà formació professional i ciències polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya Actiu en els medis culturals i dels mitjans de comunicació de la Vall d’Aran, és autor de la guia literària Era Val d’Aran 1995, de les narracions Era alendada deth bòsc 1997 i de la novella Presoèrs dera mar gelada 1999, premi Es Talúries 1998 i medalles Ville de Luchon 1998 i Stéphen Liégeard 1999 i ha estat guardonat en el certamen literari Mossèn Condó i Sambeat Collaborador en diversos mitjans de comunicació Segre , Descobrir Catalunya , TVE de Catalunya, etc és membre de diverses institucions i…