Resultats de la cerca

Publicà poemes i crítiques d’art i de literatura a la premsa Fou redactor d’“El Día” i collaborà a “Baleares”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i “Les Nouvelles Littéraires” Atret primer per l’Escola Mallorquina, als anys vint defensà la introducció de l’avantguardisme a les Illes En poesia rebutjà l’estètica modernista i cercà una expressió sintètica basada en la imatge i la suggestió Produí sobretot en castellà, però també escriví en català gràcies a la influència de Bartomeu Rosselló-Pòrcel A la postguerra collaborà amb pseudònims a “Hoja del…

La seva pintura, d’un lirisme lleuger, deriva del cubisme i de la independència fauve entre la línia i el color A Madrid formà part 1922 del grup ultraista A partir del 1929 s’acostà a les recerques del superrealisme Després evolucionà cap a una dicció sintètica i ellíptica

Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922

Format a l’Escola de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París 1952 Començà com a retratista acadèmic a Madrid, aviat se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d’una manera sintètica Entre altres guardons, obtingué la primera medalla de l’Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Bienal Hispanoamericana 1955

Professor de la Universitat de Barcelona 1968 i de la facultat de Tarragona 1972, s’especialitzà en climatologia Climatología dinámica, sinóptica o sintética 1976 Contaminación atmosférica y cambio de clima en las regiones urbanas industrializadas 1980 sobre Catalunya La aplicación del método estadístico en climatología 105 años de lluvia en Barcelona 1976 Los recursos hidráulicos y la demanda de agua en el Camp de Tarragona 1982

Adherit als moviments literaris avantguardistes, participà en diverses revistes i escriví un manifest futurista Il controdolore , 1914 Provinent dels Crepusculars , atent a tot allò que és quotidià, polemitzà enmig d’una estètica que anava fins al grotesc Publicà  Poesie recull de la seva producció poètica jovenívola, 1905-30, Il codice di Perelà 1911, novella sintètica futurista i, posteriorment, Le sorelle Materassi 1931, I fratelli Cuccoli 1948 També tornà a la poesia Viaggio sentimentale , 1955

El 1978 rebé el Premio del Espectador y la Crítica Collaborà en tots els muntatges d’Adolf Marsillach per a la Compañía Nacional de Teatro Clásico i creà una sèrie d’espais escènics que van des de l’abstracció sintètica d' El médico de su honra 1986 i 1994, de Calderón, o de La Celestina 1988 fins a la brillantor barroca i l’esclat lluminós de Don Gil de las calzas verdes 1994, de Tirso de Molina

Establert a París el 1933, estudià a l’Académie Ranson Influït per M Duchamp, es dedicà a la creació d’una escultura nova, emprant cordill i fusta, amb la qual vol expressar els contrasts del ple i el buit Tractà el tema del Gran Drac 1947 i el de La nit 1951, en què creà formes entrellaçades i viscerals El seu estil evolucionà amb Les estances 1962, sèrie de laberints habitables, construïts d’una manera sintètica, amb grans espais interiors i de dimensions monumentals

Estudià a Cambridge De retorn a l’Índia fou professor a Baroḍā, participà en les lluites polítiques nacionalistes i fundà dos periòdics Retirat de la política 1910, fundà una escola de ioga i filosofia hindú a Pondicherry Exercí una gran influència a l’Índia contemporània Desenvolupà una filosofia sintètica, metafisicoteològica, emanatista i evolucionista a la vegada Per a ell, en l’home es troben l’emergència de la matèria i el descens de Brahma Les obres més importants són comentaris als Vedes, Assaigs sobre el Gītā, La vida divina i Bases de Ioga

Membre del Club Natació Reus Ploms, practicà el basquetbol, l’atletisme, el tennis i els escacs Collaborà durant uns anys en les seccions d’atletisme i d’escacs, i entrenà l’equip femení i masculí de basquetbol, essent també president d’aquesta secció El 1970 fundà el Club Tennis Reus Monterols El 1983 es vinculà de nou amb el Reus Ploms i el 1984 n’assumí la presidència, fins el 1993 El 1988 inaugurà una pista sintètica d’atletisme La massa social del club augmentà de 3100 a 7000 socis Des del 1998 se celebra el Memorial Jordi Gras de basquetbol Rebé la medalla Forjadors de la…