Resultats de la cerca

És autor de la làpida sepulcral de l’ardiaca Lluís Desplà catedral de Barcelona contractada l’any 1539 per Guillem Ramon Desplà i Gabriel Portella És una contribució puntual però remarcable a l’escultura renaixentista catalana, resolta amb relleu sintètic que recorda models florentins

Fundador, amb Georges Vantongerloo, de l’associació Abstraction-Création París 1931 i capdavanter de l’art no-figuratiu 1926, realitzà una obra de formes geomètriques i de colors vius, influït per Cézanne 1910 i el cubisme sintètic 1917 Escriví L’art non figuratif, non objectif 1949 Té obres al Musée National d’Art Moderne de París

Treballant per a la Hughes Aircraft Company i seguint les indicacions teòriques de Townes i Schawlow sobre l’amplificació de microones per emissió estimulada de radiació màser , l’any 1960 obtingué el primer làser a partir d’una vareta de robí sintètic entorn de la qual havia enrotllat un tub de xenó, estimulador dels electrons del cristall

El seu mètode de bombatge òptic llampades d’un tub de xenó enrotllat en un cilindre de robí sintètic féu possible la producció de raigs làser i màser i li valgué el premi Nobel de física l’any 1966 S'oposà a la construcció de la bomba atòmica i a l’acció francesa al Vietnam, i treballà activament a favor de la independència algeriana

Rep aquest nom pel fet que són d’ell les taules conservades a l’església dels augustinians de Třeboň En la seva obra és notable el sentit sintètic de l’estructura del quadre, així com el modelatge de les formes i la vivacitat del color, que fan perdre pesantor a les figures La seva producció es pot considerar ja dins les coordenades de l’estil francoflamenc Influí en la creació de l’anomenat “bell estil”

Publicà el seu primer dibuix als catorze anys 1933, a la revista  L’Avant El 1946 esdevingué dibuixant de plantilla a El Correo Catalán Collaborà també a Atalaya , Paseo , Paseo Infantil i, sobretot, a  TBO , Mundo Deportivo i Hoja del Lunes Exposà sovint a Barcelona des del 1948, així com a Ripoll, Gavà, Molins de Rei, Granollers, Vic i la Garriga El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials Publicà els llibres de caricatures  Siluetes epigramàtiques 1951, amb text de Tomàs Roig i Llop i Gent de Granollers 1970

Màxim investigador del cinema animat, des del 1941 treballà a la National Film Board del Canadà, a Ottawa En la seva constant experimentació, utilitzà noves tècniques, com dibuixar directament sobre la pellícula, el so sintètic, les tres dimensions, etc La seva obra, plena d’un profund sentit poètic, li valgué un Oscar 1952 i premis als festivals de Venècia, Berlín i Canes Alguns dels seus films són Rumba 1940, Dollar Dance 1943, Hoppity Pop 1946, A Phantasy 1952, Blinkity Blank 1954, Canon 1964, Pas de deux 1968, Synchromy 1971 i Adagio 1972

Deixeble de Tanejev al Conservatori de Moscou, d’on fou professor de piano l’any 1898 Cercà un acord sintètic, l’anomenat acord místic, format per sis notes de la sèrie dels sons harmònics El seu influx en la música russa arriba fins el 1930 El seu catàleg comprèn unes setanta obres, moltes per a piano De les deu sonates destaquen la tercera i la quarta En el camp simfònic, les obres més característiques són el Poema diví o Tercera Simfonia 1940, el Poema de l’èxtasi 1908 i Prometeu o Poema del foc 1911, que és la Cinquena Simfonia

Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat acord Domenge És…

Documentat entre el 1450 que entrà al servei particular del rei Alfons V de Portugal i el 1471 Entre el 1458 i el 1467 féu el retaule de Sant Vicenç Museu Nacional da Arte Antiga, Lisboa, l’obra més important de la pintura gòtica portuguesa, d’interès iconogràfic pels retrats d’Enric el Navegant, del mateix Alfons V i del futur rei Joan II El seu estil, afí al de BBermejo, es caracteritzà per un gust sintètic i monumental dels volums, per la individualització dels personatges i per la brillantor de la gamma cromàtica Hom li atribueix els cartons per als tapissos de la presa d’Arzila…