Resultats de la cerca

Pilot d’altura, navegà durant anys per l’Atlàntic i féu expedicions a Terranova, dedicat a la pesca i el posterior comerç del bacallà Després emprengué negocis amb petroli i en muntà una refineria Establert definitivament a València, fundà la Companyia Valenciana de Navegació, potser el 1874 Organitzà també, amb Manuel Maria Gómez, una drassana

Coreògraf a Broadway i en films com My Sister Eilenn , 1955 i The Little Prince 1974, emprengué després la realització de musicals innovadors com Sweet Charity 1969 i Cabaret 1971 i reflexions sobre el mateix espectacle com Lenny 1975, All That Jazz i Star 80 1983

Estudià amb Busoni a Berlín Del 1936 al 1949 dirigí l’orquestra de Minneapolis i del 1950 al 1958 la Filharmònica de Nova York Contribuí a la difusió de Stravinsky, Berg i altres autors moderns Compongué l’òpera Sister Beatrice 1920, música de cambra i un concert 1929 Un concurs internacional de direcció porta el seu nom

Intèrpret de films com Words and Music 1948 i Command Decision 1949, establí una mútua collaboració com a guionista amb Blake Edwards Habitualment en el terreny de la comèdia, dirigí Sunny Side of the Street 1951, My Sister Eileen 1955, Bell, Book and Candle 1958, The World of Suzie Wong 1959, Strangers When we Meet 1960, The Notorious Landlady 1961, Paris When It Sizzles 1963 i How to Murder your Wife 1965, entre d’altres Els fracassos professionals posteriors el conduïren al suïcidi

Debutà el 1985 en el film The Color Purple , de SSpielberg, pel qual fou nominada a l’Oscar a la millor actriu Posteriorment, gràcies a les seves facultats histriòniques, es dedicà bàsicament a la comèdia, amb incursions en el melodrama The Telephone RTorn, 1988, Ghost JZucker, 1990, pel qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària, The Player RAltman, 1992, Sister Act EArdolino, 1992, Moonlight and Valentino DAnspaugh, 1995, Ghosts from the Past RReiner, 1996, Eddie SRash, 1997, How Stella Got Her Groove Back KRodney Sullivan, 1998, Get Bruce AKuehn, 1999, Girl…

En les seves peces teatrals plantejà els problemes de la dona africana en les societats neocolonials, com a The Dilemma of a Ghost 1965 i Anowa 1970 També és autora de les novelles Our Sister Killjoy or Reflections of a Black-Eyed Squint 1977 i Changes 1991 premi dels escriptors africans del Commonwealth els reculls de poemes Someone Talking to Sometime 1986, premi Nelson Mandela de Poesia 1987 i Birds and Other Poems 1991, i les narracions The Girl Who Can and Other Stories 1999 En 1983-84 fou ministra d’educació en el govern de Jerry Rawlings

Dotat tant per als personatges còmics com per als seriosos, el 1957 obtingué l’Oscar a la millor interpretació per The Bridge on the River Kwai , el 1958, el premi del Festival de Venècia per The Horse's Mouth i el 1979, un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera Intervingué també, entre altres pellícules, en Kind Hearts and Coronets 1949, The Lavender Hill Mob 1951, The Lady Killers 1956, The Swan 1956, Our Man in Havana 1959, Lawrence of Arabia 1961, Doctor Zhivago 1965, Cromwell 1970, Brother Sun, Sister Moon 1972, Hitler, the Last Ten Days 1973, Star Wars 1977, 1980,…

Graduada en literatura anglesa per la Universitat de Wisconsin el 1961 Exercí la docència en literatura i escriptura creativa a les universitats de Detroit 1961-67, Windsor Ontario, Canadà del 1967 al 1978 i, des del 1978, a la de Princeton, de la qual és professora emèrita des del 2015 S’inicià en la narrativa amb contes que aparegueren en revistes, part dels quals recollí el 1963 en el seu primer volum, By the North Gate L’any següent publicà la primera novella, With Shuddering Fall La seva obra tracta la violència en entorns quotidians especialment l’exercida contra les dones, que…

Treballà com a traductora abans d’entrar en contacte amb el periodisme L’any 1945 fou designada editora de la revista “Heute” Més tard, gràcies al fotògraf Robert Capa, entrà a l’agència Magnum en qualitat d’editora Installada a Londres, a partir del 1951 s’interessà cada cop més pel món de la fotografia com a mitjà d’expressió i collaborà amb Henri Cartier-Bresson i, a partir del 1955, esdevingué fotògrafa de Magnum Autora d’extensos reportatges arreu del món, publicà, entre d’altres, els llibres Fiesta in Pamplona 1956, From Persia to Iran 1961, In Russia 1969, Boris Pasternak My …

Abandonà la pintura per la música i compaginà la tasca de violoncellista en diferents formacions orquestrals amb els estudis de composició amb D Brescia El 1929 es traslladà a Hollywood Califòrnia i el 1935 entrà al departament de música de la Warner Brothers, on treballà com a orquestrador amb músics com EW Korngold i M Steiner The adventures of Marco Polo A Mayo 1938 fou la seva primera banda sonora Amb una setantena de partitures per a pellícules, H Friedhofer fou un dels compositors cinematogràfics més aclamats El 1946 guanyà un Oscar per la banda sonora de The Best Years of Our Lives W…