Resultats de la cerca

Escriví en hebreu Fou autor de drames històrics i poemes Estudià la càbala i escriví obres místiques Sospitós de messianisme, es traslladà a Amsterdam i a Palestina Publicà La sendera de rectitud 1740, molt difosa Illustrat, esdevingué el punt de partença de la literatura hebraica moderna i n'abandonà la matèria religiosa anterior

Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori

Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució

Després dels seus estudis a Europa al costat de Rutherford i de Max Born, fou nomenat professor a la Universitat de Califòrnia Gràcies als seus treballs sobre partícules atòmiques fou nomenat director del centre d’investigacions de Los Alamos 1943, des d’on dirigí la fabricació de les primeres bombes atòmiques És autor de treballs diversos sobre la teoria quàntica i la de la relativitat Guanyat per les idees pacifistes, es féu sospitós a les autoritats nord-americanes dels anys cinquanta i perdé tots els càrrecs oficials Humanista i filòsof, hom li deu Science and the Common…

Germà d’Alfonso de Valdés, i, com ell, un dels erasmistes més distingits Sospitós d’heterodòxia pel seu Diálogo de la doctrina cristiana 1529, anà a Itàlia, on fou agent de l’emperador i gentilhome del papa Climent VII A Nàpols es féu partidari d’un cristianisme illuminista i es dedicà a exposar les seves doctrines a un grup selecte de la societat Escriví també un Alfabeto cristiano 1546 i les Ciento diez consideracions divinas 1550 Però l’obra fonamental de Valdés és de caràcter filològic i literari el Diálogo de la lengua , escrit cap al 1535 Dins el corrent renaixentista de…

Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut…

Era un franc de procedència oriental, probable fill d’un Odalric que fou comte d’Argengau i Linzgau 807-816, a l’actual Àustria, en temps de Carlemany Per part de mare sembla que tenia vinculacions amb les terres catalanoseptimanes, car devia ésser net del comte Bigó de Tolosa Segons sembla, vers el 846 era comte de Rètia, i com a marquès de Gòtia presidí un judici a Crespià comtat de Narbona El 852 obtingué del sobirà dos preceptes per a fidels seus de la Marca El 854 collaborà amb Carles II en la lluita contra els aquitans partidaris de Pipí II en 853-854 No sabé evitar, però, que l’estiu…

Fill illegítim del rei Alfons XI de Castella-Lleó i de Leonor de Guzmán El 1338 rebé del pare la senyoria d’Aguilar de Campoo S'expatrià, i a Lleida reté homenatge a Pere III de Catalunya-Aragó Retornà a Castella perdonat pel seu germà consanguini el rei Pere I 1352 i li fou permès el casament 1353 amb la senyora Joana I de Biscaia, del llinatge dels Lara, que el 1352 havia succeït el seu germà, el senyor Nunó I, però Pere I li oposà en aquella senyoria la germana de Joana I, Isabel, muller de l’infant Joan d’Aragó, senyor d’Elx, germà de Pere III Tello rebutjà les forces enviades contra ell…

Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460…

Exponent característic del “nou cinema txec”, abans de marxar a l’exili realitzà Démanty noci ‘Diamants a la nit’, 1965, sobre l’Holocaust, i O slavnosti a hostech ‘De la festa i dels convidats’, 1966, una metàfora sobre la repressió del règim comunista txecoslovac que el convertí en sospitós per a les autoritats Posteriorment rodà el curtmetratge  Mutter und Sohn ‘Mare i fill’, 1967, premiat al festival d’Oberhausen Exiliat arran de la invasió soviètica que seguí a la primavera de Praga 1968, sobre aquests fets rodà el mateix any el documental Oratorio for Prague De la…