Resultats de la cerca

Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud  i Summa de pena  Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la  Divina Comedia  fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro…

Era dominicà Essent prior del convent de Sant Marc a la mateixa ciutat —que féu decorar per Fra Angelico— hi introduí una major observança Bon predicador, procurà de fer arribar la reforma de vida a tot el poble Publicà una Summa theologica , dita també Antonina , situada en el corrent del realisme que en l’aspecte moral afrontava per primera vegada i amb sentit positiu la licitud d’invertir capitals en la indústria Té també una Summa historialis, història de l’Església fins a la seva època Fou canonitzat per Adrià VI el 1523 La seva festa se celebra el 10 de maig

Es dedicà a l’ensenyament a Verona i publicà Il metodo di S Agostino negli studi 1724, on semblava sostenir la doctrina del probabilisme Combaté el préstec amb interès, i per aquest motiu publicà la Summa Theologica d’Antoní de Florència 1741, la Summa de Ramon de Penyafort 1745 i el tractat De iure divino et naturali circa usuram 1744-47, alguns punts del qual foren acceptats en la butlla de Benet XIV El mateix papa li encarregà l’edició crítica de les obres de Lleó I 1753-57 És també autor de diverses obres en defensa de l’autoritat pontifícia

Al servei del partit güelf, fou nomenat primicier de la milícia de la Croce 1274 exercí diversos càrrecs municipals El 1255 escriví una Summa Artis Notariae, coneguda també per Formularium i per Rolandina , molt difosa i editada fins al s XVII Vers el 1280 escriví l' Apparatus amb comentaris i explanació de la seva Summa , anomenats també Aurora i amb el temps, per llur diafanitat, Meridiana Aquesta obra i en general tots els seus escrits, plenament romanitzats, serviren per a refermar la penetració pràctica del dret justinianenc en l’àmbit notarial de l’àrea del…

Vida Es dedicà a l’ensenyament del cant a Saragossa i en altres ciutats de la Península La seva principal aportació teòrica -en realitat un recull de les aportacions d’autors anteriors F Tovar, G Despuig, G Martínez de Bizcargui, M de Tapia- es troba en el tractat Arte y summa de canto llano compuesta y adornada de algunas curiosidades València, 1595 L’obra tingué l’aprovació de Philippe Rogier i inclou un sonet laudatori de Lope de Vega Fou bastant citat per Cerone i altres teòrics espanyols en els seus tractats sobre cant pla Sembla que preparà una obra més ambiciosa sobre cant…

Publicà el 1482 una Summa de l’art d’aritmètica , la primera obra catalana impresa d’aquest tipus que utilitzà xifres aràbigues

Autor d’una Summa sobre el Codi i les Institucions de Justinià, de gran rigor lògic i sentit jurídic, que ha estat, durant segles, un manual clàssic

Fou professor de filosofia a Douai És autor 1746-51 d’uns comentaris a la Summa Teològica de Tomàs d’Aquino, on intentà de conciliar el pensament tomista amb determinats problemes contemporanis

Fou enviat per afers de les missions a Roma i a Madrid, on escriví El Orinoco ilustrado y defendido Madrid 1741, summa de coneixements directes sobre la natura i els habitants d’aquelles terres

Fill de pare d’origen català Mercedari, fou superior de la casa de Barcelona, provincial d’Aragó i mestre superior de l’orde És autor d’uns comentaris a la Summa de Tomàs d’Aquino