Resultats de la cerca

Especialitzat en òxids, descobrí, als laboratoris d’IBM a Zuric, els materials ceràmics anomenats ‘superconductors’ Per aquest motiu fou premi Nobel de física el 1987, junt amb el seu collaborador Georg Bednorz

El 1987 li fou atorgat, juntament amb Karl Alexander Müller , el premi Nobel de física pel descobriment dels primers superconductors a alta temperatura crítica, que realitzà en el decurs de la seva recerca al laboratori IBM de Zuric on treballa des del 1982 el 1986

És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors en collaboració amb CJGorter, 1934, que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb DPolder, l’efecte Casimir 1948, de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics

Graduat 1955 i doctorat 1960 en física a l’Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, en 1961-62 es dedicà a la recerca sobre superconductors a la Universitat de Rutgers EUA i el 1963 s’incorporà al laboratori de la IBM a Suïssa, on desenvolupà, juntament amb Gerd Binnig, el microscopi de rastreig d’efecte túnel, per la qual cosa compartí amb ell i amb l’alemany Ernst Ruska el premi Nobel de física del 1986 Aquest instrument conegut també per la sigla STM, corresponent al nom anglès scanning tunnel microscope , que permet visualitzar i manipular àtoms, ha estat d’importància…

Fill del bioquímic Hans Kosterlitz, un dels descobridors de les endorfines, es graduà a Cambridge 1965 i es doctorà a Oxford 1969 en física d’altes energies Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Torí i a la de Birmingham 1970, on collaborà amb David Thouless  en l’aplicació de models topològics en l’estudi de les transicions de fase Per aquests treballs, ambdós obtingueren l’any 2000 la Medalla Onsager de l’American Physical Society i el 2016 el premi Nobel de física, compartit amb Duncan Haldane Professor de física a la Universitat de Brown Rhode Island, Estats Units des del 1982,…

Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats…

Estudià a la Universitat Estatal de Moscou, on es graduà el 1949, i posteriorment a l’Institut de Problemes Físics, on es doctorà el 1951 Membre de l’Acadèmia Russa de Ciències i d’altres institucions, fou director de l'Institut per a la Física d’Altes Pressions L’any 1991 anà a treballar a l’Argonne National Laboratory de Chicago, i el 1999 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA Dedicat a la investigació en els camps de la superconductivitat  i la superfluïdesa , se centrà sobretot en la superfluïdesa del He 3 , i formà part del grup…

Graduat a l’Institut de Física i Tecnologia de Moscou 1997, entre el 1997 i el 1999 fou investigador a l’Institut de Tecnologia Microelectrònica de Černogolovska i entre el 1999 i el 2001 fou  Researcher al Laboratori d’Alts Camps Magnètics de la Universitat de Nimega, on el 2004 es doctorà Des del 2001 investiga a la Universitat de Manchester i el 2007 fou nomenat investigador de la Royal Society Ha publicat més de seixanta articles sobre el grafè i les seves propietats, dos dels quals a Science  i Nature el 2004 i el 2005, respectivament, que han estat bàsics en aplicacions de les noves…

Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels superconductors…