Resultats de la cerca

Filla de Pablo Palau, fou una de les pioneres de l’esgrima femenina a Catalunya Tiradora de la Sala del Tiro Nacional, s’especialitzà en floret i es proclamà Campiona de Catalunya almenys en quatre ocasions 1931, 1934, 1953, 1954 Va ser una de les primeres tiradores internacionals amb la selecció espanyola Exercí de tècnica d’esgrima al Club Femení i d’Esports a la dècada dels trenta L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla de bronze de la ciutat al mèrit esportiu 1954

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima La Salle de Barcelona i del Centro Cultural de los Ejércitos, s’especialitzà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya per equips 1977, 1978, 1979, 1989, 1990 i quatre vegades campiona de Catalunya individual, tres en categoria sènior 1976, 1985, 1987 i una en categoria júnior 1973 Fou internacional amb la selecció espanyola al Mundial de Barcelona 1985 Fou una de les primeres llicenciades en educació física que s’incorporà com a tècnica a l’esgrima catalana, funció que desenvolupà durant quinze…

Assolí la segona posició en els Campionats de Catalunya de horsemanship muntant Shine 2009 Des del 2001 regenta el Club Hípic El Turó de Fonteta de Girona És jutgessa en western horsemanship i trial-class, i examinadora de galops

Despuntà la temporada 1999-2000 com a primera entrenadora de l’equip femení del Club Esportiu Picornell i l’any següent fitxà pel Club Esportiu Mediterrani Sota la seva direcció aquest club fou campió d’Espanya juvenil 2001 i, el 2003, guanyà la Lliga i la Copa de la Reina Intervingué en tres competicions europees de clubs la Recopa 2001 i el LEN Trophy 2002, 2003, i aconseguí arribar a la final four i guanyà la medalla de bronze 2001, 2002 La temporada 2003-04 passà al Club Natació Montjüic, amb el qual ascendí a la divisió d’honor

Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, l’any 1980 començà a collaborar en l’organització de competicions d’eslàlom a la Seu d’Urgell Treballà al COOB’92 1991-92 i des del 1993 és secretària general del comitè organitzador de les competicions internacionals de piragüisme que es fan al Parc Olímpic del Segre, com els Campionats del Món 1999, 2000 Fou membre del comitè d’eslàlom de la Reial Federació Espanyola de Piragüisme 2001-05 i de la Federació Internacional de Piragüisme 2004-08 També fou directora de competició del Campionat del Món d’eslàlom 2007 i del Campionat Panamericà d’eslàlom 2011,…

Competí representant el Club Lee Young de Montcada i Reixac Aconseguí una medalla de bronze 2006 i una de plata 2007 en el Campionat del Món júnior en la categoria de tècnica En categoria absoluta, el 2008 fou campiona de Catalunya en tècnica, en parella i en sincronitzat, i el 2010 assolí els títols estatals en tècnica i trio femení i la medalla de bronze en sènior 1 2010 Es proclamà campiona de Catalunya universitària en sènior 1 femení 2012 Integrà la selecció estatal

Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cellulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona És autor de diversos treballs de recerca sobre la cellulosa de les plantes anuals i sobre la fabricació del paper Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i collaborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme

Formada al Club Natació Olot, s’inicià en la natació al final dels anys setanta Ja com a entrenadora, el 1997 impulsà la secció de salvament i socorrisme del CN Banyoles i formà part de la junta directiva Com a tècnica del Club Poliesportiu Santjoanenc entrenà, entre d’altres, Albert Gelis, nedador deficient visual que participà en diferents Jocs Paralímpics El 2002 assumí el càrrec de directora tècnica de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme Durant aquest període, i fins el 2008, participà en competicions com el Míting Internacional de Salvament, la Mirea Cup o la Copa Pirineus…

De tendència realista, es destaca per una tècnica d’espesses capes de color i una pinzellada molt lliure Aquesta tècnica es fa valer sobretot en les natures mortes, on sovint li interessava molt més l’estructura mateixa del fons neutre que el tema

Juntament amb ACournand, fou l’introductor als EUA de la tècnica del cateterisme cardíac, que permet diagnosticar moltes afeccions del cor que abans passaven desapercebudes El 1956 rebé per aquest motiu el premi Nobel de medicina, compartit amb ACournand i amb WForssmann, inventor d’aquella tècnica