Resultats de la cerca

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic fou fiscal de la batllia general del Principat Publicà Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, tímida rèplica al Memorial en defensa de la lengua castellana d’ Alexandre Domènec de ↑ Ros , en el context de les controvèrsies sobre la predicació al s XVII El Memorial de Cisteller ha estat editat per M Prats 1995 És autor també d’un Alegato por la veneración y culto de la Santa Imagen del Cristo crucificado hallado en Lérida Barcelona 1642, i opuscles…

La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries…

Havent actuat com a fiscal en la repressió nacionalista durant la guerra civil, i des del 1944 com a governador de diverses províncies, fou director general de seguretat 1957-65 i alcalde de Madrid 1965-73 Ministre de la governació 1973 amb l’almirall Carrero Blanco, després de la mort d’aquest el substituí en la presidència del govern gener 1974, des d’on volgué promoure una tímida obertura política que no modifiqués les estructures del règim franquista El rei Joan Carles I el ratificà en el càrrec el 1975, però, incapaç de vèncer la resistència dels sectors immobilistes i de…

Format a l’Escola de Cinematografia de Praga FAMU i començà la seva trajectòria professional com a ajudant de la directora Věra Chytilová 1961, una de les impulsores de l’anomenat “nou cinema txec”, que renovà la producció fílmica del país aprofitant la tímida liberalització del règim comunista sota Alexander Dubčeck Menzel es convertí en el principal representant del moviment amb Ostře sledované vlaky ‘Trens rigorosament vigilats’, 1966, film d’una subtil ironia, que li reportà un Oscar, al qual seguí, en el mateix estil, Rozmarné léto  ‘Un estiu capriciós’, 1968 A causa de la…

Vida i obra Inicià els estudis de sacerdot al seminari de Vic i fou ordenat en aquesta ciutat el 1834 Continuà els estudis a la Universitat de Cervera i el 1835 s’hi doctorà en teologia Tot i que d’entrada ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura, establert a Barcelona s’orientà envers l’apologètica i la sociologia, amb llibres d’ampli ressò com El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea i amb collaboracions en revistes com “La Religión” i “La Civilización” amb Roca i Cornet, Ferrer i Subirana, Rubió i Ors, Tomàs Aguiló i Josep M…

Vida i obra Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels ,  Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelona , del qual fou un quant temps redactor únic 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària També collaborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña  i a El Guardia Nacional  Dirigí el diari La…

Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera, on es llicencià 1833 i es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Durant la seva estada a Barcelona 1841-44, orientà les seves preferències cap a l’apologètica i la sociologia la primera, desenvolupada en opuscles i en llibres sistemàtics i, la segona, en articles i assaigs publicats en les revistes barcelonines  La Religión ,  La Civilización  1841-43 —fundada per ell en collaboració amb J…

Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…

Vida Fill de George E Ives 1845-1894, músic i director de banda, i de Mary Elizabeth Parmelee 1849-1929, una cantant d’església localment preeminent El seu pare fou d’una importància primordial en la formació de Charles li inculcà no tan sols els seus propis coneixements sobre contrapunt i l’obra de JS Bach, sinó també un amor profund per tota mena de música relacionada amb el poble i l’església, i per l’experimentació lliure a la recerca de noves possibilitats, com ara la politonalitat, o la relació entre la música i l’espai com un element més de la interpretació musical A dotze anys Charles…

Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1  Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…