Resultats de la cerca

Es doctorà en filosofia i teologia a València Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea aconseguí un benefici a la seu Membre de la Societat d’Amics del País, de la qual fou secretari Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793, una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793 i un elogi acadèmic del bisbe de Terol Fèlix…

Fou un dels fundadors del diari Baleares Escriví en català la trilogia humorística Els nins 1951, Els homes 1954 i Les dones 1957 i algunes comèdies La seva producció castellana comprèn articles i assaigs periodístics, narracions, novelles i l’autobiografia También en Palma crecen los niños 1968

Dirigí alguns films Leyenda rota 1939, Los misterios de Tánger 1942 i Otros tiempos 1959-60 Fou president de la Filmoteca Nacional de España i director fins el 1966 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Escriví, entre altres obres Historia del Cine 1948-50, Picasso, en el cine también 1971, La Guerra de España y el Cine 1972, i Segundo de Chomón, maestro de la fantasía y de la técnica 1871-1929 1972

Baró d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al compromís de Casp 1412 Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols, vers el 1443 Ja vell, escriví, sobre el model de l’obra de Lorenzo Rusio, el Llibre de manescalia , tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta A partir de la versió lliure castellana, Libro de albeitería Saragossa 1495, fou tornat a traduir al català Barcelona, 1515 i 1523 Aquestes edicions donaren lloc a una…

Vida i obra Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres, alguna de no publicada, com Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia auspicià la publicació de la seva obra més important, el↑ Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina…

Estudià sociologia a Bogotà i residí a l’Havana on treballà a la Casa de las Américas, a París i, des del 1972, a Barcelona, on treballà per a l'editorial Planeta i on s'establí  fins l'any 1989 Fou un dels principals difusors i estudiosos de l'anomenat boom llatinoamericà dels anys seixanta Entre les seves obres, molt centrades en el conflicte colombià, sobresurten els relats El verano también moja las espaldas 1966, Biografía del desarraigo 1974 i A golpes 1974 les novelles Crónica de tiempo muerto 1975, Los días de la paciencia 1977, Memoria compartida 1976, Todo o nada 1980…

Format al Centro Universitario de Estudios Cinematográficos de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, s’inicià els anys vuitanta amb diversos curtmetratges, i posteriorment en sèries de televisió Debutà el 1991 amb el llargmetratge Sólo con tu pareja , que obtingué reconeixement internacional Passà aleshores al cinema nord-americà amb  A Little Princess 1995 i  Great Expectations 1998, i retornà al cinema mexicà amb Y tu mamá también 2001 Posteriorment rodà Harry Potter and the Prisoner of Azkaban 2004, Children of Men 2006 i Gravity 2013, guardonada amb set premis…

Després d’intervenir en diversos curtmetratges, es convertí en una estrella local gràcies a la telenovella gallega Mareas vivas 1998, i començà a destacar en el cinema a la pellícula Flores de otro mundo 1999, d’Icíar Bollaín, amb qui ha treballat sovint Després accedí a papers de protagonista ha interpretat, entre d’altres, Los lunes al sol 2002, premi Goya al millor actor de repartiment, Te doy mis ojos 2003, premi Goya al millor actor, La flaqueza del bolchevique 2003, La vida que te espera 2004, Inconscientes 2004, Miami Vice 2006, el seu paper parlat en anglès en una superproducció de…

Vida Exiliat a França durant la guerra civil, al seu retorn escriví crítica de cinema fins que el 1951 s’introduí en la indústria com a ajudant de direcció de Miquel Iglesias, Joan Bosch, Germà Lorente, Josep Maria Forn, Gonzalo Suárez, Jaume J Puig, Alexandre Martí i en coproduccions dels Estudis Balcázar Posteriorment treballà amb Francesc Betriu, Jordi Cadena, Carles Balagué i Francesc Bellmunt com a ajudant de direcció o director de producció La seva activitat com a guionista començà amb dos films policíacs de Joan Fortuny La melodía misteriosa 1955 i Delincuentes 1956 i seguí amb J Bosch…

Vida El 1802 s’establí a Madrid, on fou compositor al servei de la casa del duc d’Osuna El seu nom apareix, el 1808, en les llistes de l’arxiu del Palacio Real com a professor de cambra El 1841 publicà a Madrid l' Escuela completa de música , obra dedicada a Ferran VII que tractava sobre els fonaments de l’harmonia basats en les teories de JPh Rameau El 1816 sollicità del monarca el permís per a obrir un conservatori de música a Madrid, permís que li fou concedit el 28 de novembre del mateix any L’any següent compongué un Te Deum per al naixement de la infanta Maria Lluïsa, filla…