Resultats de la cerca

Estudià piano amb una tia seva, i gràcies al seu context social -era el fill d’una rica plantació- conegué moltes cançons tradicionals El 1921 estudià orquestració a Rio de Janeiro amb Joâo Otaviano, i al cap de cinc anys s’inicià en la composició de música per al teatre El 1935 compongué la seva primera obra erudita, la suite simfònica André de Leão e o demônio de cabelo encarnado , inspirada en la música regional Del 1949 al 1953 recorregué el país recopilant peces folklòriques que més tard utilitzà en algunes de les seves composicions, com en el poema simfònic O Anhangüera És autor de…

La seva obra se centra en la denúncia de la degradació i l’explotació de l’home, amb una clara consciència d’eficàcia política Són remarcables Uma pedrada no charco 1958, As aves da madrugada 1959, Os insubmissos 1961, As máscaras finais 1963, Terra ocupada 1964, Imitação da realidades 1966, As pombas são vermelhas 1977, llibre que recull la seva experiència durant els anys de la revolució, Estórias alentejanas 1977, Fuga imóvel 1982, A ola de calor 1986,  Deriva 1993, Nunca Diremos quem sois 2002 i Ao contrário das Ondas 2006, entre d’altres

Membre de la petita noblesa, freqüentà els medis cortesans de Lisboa Estudià a Coïmbra i combaté al Marroc, on perdé l’ull dret A conseqüència d’una baralla estigué empresonat, i poc temps després embarcà cap a l’Índia Estigué a Goa, al golf Pèrsic, a la Cotxinxina i a Macau En un naufragi perdé tota la seva fortuna i només pogué salvar el manuscrit de la seva obra Os Lusiadas Novament a Goa, ingressà a la presó per deutes Es destacà com a poeta a les corts dels virreis Constantino de Bragança i Sousa Coutinho El 1569 retornà a Portugal després de passar una temporada a Moçambic El 1572…

Fill d’un immigrant de Cap Verd, el 1950 el saxofonista Stan Getz l’incorporà al seu grup El 1951 s’installà a Nova York, on acompanyà els dos grans saxofonistes del moment, Lester Young i Coleman Hawkins, i poc després absorbí les influències del nou estil del be-bop Amb el bateria Art Blakey  el 1953 formà The Jazz Messengers, un dels grups de jazz de més renom posteriors a la Segona Guerra Mundial i capdavanter del hard-bop El 1956 l’abandonà per formar el seu propi grup, amb el qual assolí també una gran projecció i en el qual es formaren instrumentistes famosos Com a pianista, destacà…