Resultats de la cerca

Fou un dels organitzadors de l’Associació de Teixidors de Barcelona 1840, i impulsà i presidí una primera junta, amb representants de diferents oficis 1841 També presidí la Societat Protectora dels Teixidors del Cotó del Principat 1841-42 Intervingué en l’alçament contra Espartero del novembre del 1842 i després en la revolta de la Jamància setembre-novembre del 1843, i hagué de fugir a França

Perceptor d’un impost de la vila de Gant sobre els teixidors, fou elegit cap del govern municipal el 1338 La crisi de la indústria tèxtil flamenca determinà la rebellió contra el comte de Flandes Lluís de Nevers Un exèrcit francès avançà contra Gant en ajuda d’aquest, però Artevelde s’emparà de Bruges i dominà la situació Celebrà tractats de neutralitat i lliure comerç amb França i Anglaterra 1338 Davant les maniobres de Lluís de Nevers prengué el partit d’Eduard III d’Anglaterra, que fou proclamat rei de França a Gant 1340 Formà confederació entre Flandes, Brabant 1339 i Hainaut…

Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Originari de Perpinyà segons una llegenda, morí durant la persecució de Dioclecià Els teixidors barcelonins el prengueren com a patró el 1848 i celebraven la seva festa amb actes populars i amb un berenar a la font d’en Xirot tenia el seu altar a l’església del Pi Hom el considera advocat dels qui busquen feina i la seva devoció esdevingué popular a molts indrets dels Països Catalans A Tortosa és patró de les sastresses La seva festa se celebra el 12 de maig

La tensió social i política entre els menestrals, capitanejats pels teixidors, d’una part, i els patricis urbans i el comte de Flandes, Lluís de Male, de l’altra, esclatà el 1379 en una rebellió a Gant El 1382 Filips van Artevelde fou posat al capdavant del moviment i derrotà a Beverhouts 3 maig, prop de Bruges, les forces del comte Tot Flandes, gairebé sense excepció, reconegué la seva autoritat, i la victòria dels menestrals provocà l’entusiasme de les classes populars de més enllà de les fronteres a París, a Rouen, ressonà el crit de "Vive Gant” El rei de França acudí en…

Conreà poesia, drama i novella Fou el millor representant del naturalisme alemany, tot i que intentà de superar-lo amb un estil molt personal La majoria de les seves obres són drames socials, intensos i versemblants, el protagonista dels quals és el poble De la seva extensa producció cal esmentar Vor Sonnenaufgang ‘Abans de l’alba’, 1889, Die Weber ‘Els teixidors’, 1892 traducció catalana de Carles Costa i Josep MJordà, 1904, i de Feliu Formosa, 1971, Hanneles Himmelfahrt ‘L’ascensió de Hannele al cel’, 1893, Die versunkene Glocke ‘La campana submergida’, 1896 traducció catalana…

Entre els anys 1976-89 dirigí nombroses obres clàssiques i contemporànies a l’RDA La fama dels seus primers treballs a l’Alemanya reunificada el portà el 1992 a la direcció de la Volksbühne Berlín, d'on es retirà el 2017 És un dels directors més controvertits de la seva generació per la violència i l’eclecticisme amb què recrea les obres que escenifica El 1994 fou guardonat amb el premi Kortner Entre els seus muntatges cal destacar versions de HMüller Carrer Wolokolamk , 1996, HGibson Trainspotting , 1997, GHauptmann Els teixidors , 1997 i Sartre Les mans brutes , 1998 També…

Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la collaboració de les societats obreres en el seu projecte…

Format de manera autodidacta Treballà en el camp tèxtil, ram en el qual arribà a ser contramestre en una empresa Dedicat al sindicalisme, fou un actiu militant de la CNT Arran de la Dictadura de Primo de Rivera i la situació de precarietat produïda, ofegat, el 1928 s’embarcà, sense recursos, cap a América S'establí a l’Argentina, a Buenos Aires, on ja el 1931 havia obert una petita fàbrica de tovalloles Amb una millor situació econòmica, va fer-hi anar la família Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, s’incorporà al Casal de Catalunya, on fou un dels…