Resultats de la cerca

Desenvolupà un mètode d’anàlisi d’abast universal que combina les referències al context social i històric de les obres a analitzar amb elements de tipus simbòlic Les seves teories han exercit una gran influència sobre la crítica actual, sobretot a través de les seves obres Fearful Symmetry ‘La paorosa simetria’, 1947, estudi sobre l’obra de W Blake, The Anatomy of Criticism ‘L’anatomia de la crítica’, 1957 i The Stubborn Structure ‘L’estructura tenaç’, 1970

Fou un tenaç propulsor de l’urbanisme i un dels pioners del planejament regional Professor d’urbanística de la Universitat de Liverpool 1915-35 i de la Universitat de Londres 1935-46 Com P Geddes, reclamà que el planejament fos precedit d’una enquesta de les necessitats territorials, econòmiques, socials i psicològiques dels habitants El seu mètode fou recollit en el manual Town and Country Planning 1933 i aplicat en una sèrie de plans Dublín 1913, amb Sidney Kelly regió de Doncaster 1922 Midlands occidentals 1946, amb Herbert Jackson Addis Abeba 1955, etc La realització major d’…

En les seves imatges busca eliminar qualsevol referència de l’indret on s’han fet les seves fotografies per centrar la visió en les sensacions que pot extreure'n Utilitza la tècnica de llargues exposicions, habitualment entre 2 i 10 minuts, per eliminar l’accessori i captar només l’essencial És insistent i tenaç, capaç d’esperar hores, dies o, fins i tot, mesos per aconseguir la imatge desitjada Presenta el seu treball a galeries d’art dels EUA, Canadà, Alemanya i Dinamarca, i és autor d’un llibre Zebrato 2008 Ha estat guardonat amb els premis Internacional de Fotografia de Nova…

Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca educativa, molt…

Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi Fou monàrquic, contrari al parlamentarisme, crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, i contrari al moviment vaguista Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, i atacà el que considerava la decadència d’Espanya Españolizando , Barcelona, 1913 Partidari tenaç de la industrialització i admirador de H Krupp Hacia la industrialización de Madrid, el centro y el sur de España , Madrid, 16 de juny de 1909, preconitzà la necessitat del…

Estudià a Ginebra i a Berlín Fou professor d’estètica 1849 i filosofia 1854 a l’acadèmia —posteriorment universitat— de Ginebra Publicà traduccions, assaigs i reculls de poemes, però hom el recorda sobretot pels fragments coneguts del Diari íntim , que començà a escriure el 1847 després d’un primer intent el 1839 i que continuà regularment fins pocs dies abans de la seva mort Hi respon a les sollicitacions que el seu esperit rep d’arreu, trobant en cada lectura, cada feina i cada encontre d’una vida retreta, l’ocasió d’explorar uns punts de vista i de lliurar-se a l’exercitació d’aquella…

Única filla de Frederic III i de Constança d’Aragó i neta per part de mare de Pere III de Catalunya-Aragó, succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l’illa, Artal d’Alagó, al qual s’uniren aviat tres vicaris més El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després a Sardenya…

De família molt pobra i orfe de pare, aprengué a l’hospici de Madrid l’ofici d’impressor 1860-62 El 1870 s’afilià a la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional del Treball , de la qual fou expulsat, al cap de dos anys, amb Paul Lafargue Pel juliol del 1872 fou nomenat secretari de la Nueva Federación Madrileña, formada per dissidents de l’AIT, de tendència marxista Pel maig del 1874 era president de l’Asociación General del Arte de Imprimir, i pel maig del 1879 fundà, amb vint-i-tres companys, a Madrid i clandestinament, el Partido Socialista Obrero Español PSOE D’ençà d’…

Net i successor 912 de l’emir ‘Abd Allāh, portà Al-Andalus a la seva màxima puixança El seu caràcter realista i tenaç i la seva tolerància religiosa li permeteren de trobar solucions de compromís amb els seus adversaris i d’enfortir la seva autoritat Successivament, posà fi a la rebellió de l’aristocràcia andalusina, atiada per Ibn Hafsūn i els seus fills 928, a l’autonomia del principat de Sevilla i del territori de Badajoz governat per Ibn Marwān 930 i a la revolta de Toledo 933, estimulada pels reis lleonesos La victòria de Valdejunqueras 920 sobre Ordoni II i el saqueig de…

De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que…