Resultats de la cerca

D’entre les seves obres, d’un tendre realisme, destaquen Marie-Claire 1910, autobiogràfica, l' Atelier de Marie-Claire 1919 i el recull de contes la Fiancée 1931

Fill d’Horaci Chauvet Redactor de “Le Figaro” de París Publicà dues novelles Furieusement tendre 1949 i L’air sur la quatrième corde 1953, a més d’un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra , i una història del cinema

Començà conreant temes mitològics i històrics Ariadna abandonada Museu Fabre, Montpeller Destacà, però, amb aquells quadres que en un to sentimental i tendre capten gent pobra i adolorida, els quals constitueixen la major part de la seva obra Nens abandonats, La família desgraciada Musée du Louvre

Els seus films —la majoria dels quals procedeixen de novelles o de peces teatrals— reflecteixen el seu interès per alguns aspectes del Romanticisme alemany —derivats cap a una malenconia una mica morbosa— i palesen una tècnica d’arrel pictòrica, sovint barroca, en el tractament d’escenaris i personatges Dirigí Liebelei 1932, La signora di tutti premiat a Venècia, 1934, Tendre ennemie 1936, Werther 1938, Letter From an Unknown Woman 1948, a Hollywood, La ronde 1950, Madame de 1953, Lola Montès 1956

De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon  i Le Coq Catalan

Greument ferit 1915, es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra Sous Verdun 1916, Nuits de guerre 1917 i La boue 1921 Des del 1922 es convertí en el mestre de la novella camperola, amb un enfocament qualificat de “naturalisme optimista” Raboliot 1925, premi Goncourt, i Marcheloup 1934 però també ambientà obres a l’Àfrica i el Canadà Eva Charlebois 1944 Ingressà en l’Académie Française 1946, de la qual fou secretari perpetu des del 1958 fins al 1973 És autor també d’un cicle animalístic Tendre bestiaire 1969, Bestiaire enchanté 1970 i Bestiaire sans…

Artífex intellectual del neorealisme, els seus primers guions I bambini ci guardano i Quattro passi fra le nuvole , ambdues del 1942 marquen la línia que després seguí durant molt temps el cinema del seu país Collaborador habitual de Vittorio De Sica, fou autor de Sciuscià 1946, Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano 1950, Umberto D 1952, Stazione Termini 1953, La ciociara 1960, etc Amb ALattuada féu Il cappotto 1952, amb DDamiani, Il rossetto 1960 i L’isola d’Arturo 1961, i amb LVisconti, Bellissima 1951 El 1982 dirigí el seu primer film, La verità A més de les seves tasques…

Fill d’Alejandro Ferrant Fischermans Amb el temps obtingué, per oposició, el càrrec de professor d’escultura a l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec que exercí primer a la Corunya i després a Barcelona i a Madrid La seva primera exposició individual serví per a inaugurar la galeria Syra de Barcelona 1931, i fou molt important la que dos anys més tard li organitzà l’ADLAN Defensà sempre la integració a l’avantguarda internacional figurà a l’Exposición de Artistas Ibéricos, de Madrid 1925 Per la seva llarga estada a Catalunya 1920-34 i la vinculació que hi tenia, la seva actuació dins l’…

Desenvolupà una brillant carrera teatral durant els anys cinquanta i lentament s’imposà en el cinema, fins a esdevenir un dels actors francesos més preuats Participà en molts films, com Thérèse Desqueyroux 1962, de C Franju  La vie de Château 1965, de JP Rappeneau  L’une et l’autre 1967, de R Allio  La grande bouffe 1973, de M Ferreri  Tendre poulet 1973, de Ph de Broca, i, a les ordres de B Tavernier  L’horloger de Saint-Paul 1973, Que la fête commence 1975, Le juge et l’assassin 1976, Coup de torchon 1981 i La vie et rien d’autre 1989, pel qual obtingué un César i un David Il deserto dei…

Mobilitzat el 1943 a la marina i empresonat pels britànics el 1945, el 2007 reconegué haver estat  obligat a unir-se a les Joventuts Hitlerianes Després de la guerra fou collaborador del diari Die Zeit fins el 1951, que inicià la trajectòria literària Pertanyent al Grup 47 , la seva obra, influïda sobretot per Ernest Hemingway, constitueix sobretot una confrontació amb la consciència moral collectiva durant el nazisme Proper al Partit Socialdemòcrata, tingué una projecció pública important en les iniciatives de reconciliació d'Alemanya amb països de l'Est d'Europa —el 1970 acompanyà el…