Resultats de la cerca

Estudià al Seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat de sacerdot el 1946, posteriorment realitzà els estudis pedagògics a la Universitat de Barcelona, es diplomà a l’Escola Professional de Psicologia i obtingué l’especialització de professor de pedagogia terapèutica, que impartí a la mateixa Universitat des del 1967 fins a la jubilació Director del Seminari de Múrcia, també fou vicerector del de Tarragona A Barcelona, dirigí l’Escola Vilajoana i collaborà amb diverses institucions, com l’Institut de Pedagogia Terapèutica de Jeroni de…

El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina 1839 i director general de sanitat militar Escriví Elementos de terapéutica y materia médica segona edició el 1825

Estudià a les universitats de Breslau, Estrasburg i Friburg Fou deixeble de Koch, i regentà més tard l’institut que en porta el nom Nomenat director de l’institut de terapèutica experimental de Frankfurt, el 1908 rebé el premi Nobel de medicina, que compartí amb Il’ja Mečnikov Els seus treballs sobre immunologia i sobre la terapèutica de les malalties infeccioses foren decisius en el camp de la immunologia es destaca sobretot en l’explicació del mecanisme de la reacció antigen-anticòs, i en el de la terapèutica antimicrobiana el seu èxit més important…

Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso

Fill de Joan Baptista Peset i Vidal Doctor en medicina 1875 i ciències fisicoquímiques 1879, fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica de la universitat valenciana Entre d’altres investigacions, el 1879 assenyalà la inactivitat polarimètrica de certs productes sintètics i aplicà els raigs X per demostrar adulteracions medicamentoses Publicà Tratado de terapéutica 1894 i altres estudis professionals, així com treballs sobre història de la medicina al País Valencià

Llicenciat en farmàcia 1881, l’any 1886 inicià els estudis de medicina, i entre el 1887 i el 1890 fou professor ajudant de tècnica anatòmica Es doctorà per la Universitat de Madrid 1895 amb la tesi  El azul de metileno en Medicina Individualidad clínica del mismo Fou catedràtic de terapèutica a la Universitat de Sevilla 1904 i a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector 1913-23 Docent innovador, introduí a l’assignatura de terapèutica, l’ensenyament de la farmacologia, la terapèutica física, l’electroteràpia, la radioteràpia i la fototeràpia…

És autor de Tratado de terapéutica general 1862 i d’uns Prolegómenos de clínica médica 1873 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Fou professor a la Universitat de Pavia Introduí nous mètodes en la terapèutica de la tuberculosi i les malalties del tòrax amb la construcció del pneumotòrax artificial

Exercí a Guadalajara Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor Alcalà, 1569 i uns rudiments de medicina 1571, en llatí

Féu importants aportacions a la clínica i a la terapèutica diagnosi de la febre tifoide per la reacció d’aglutinació, vacunació contra la mateixa malaltia, diagnosi i tractament de nefritis, icterícies, micosis, etc