Resultats de la cerca

És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi…

Presidí el Club de Golf Terramar de Sitges 1950-60, època en la qual el club comprà els terrenys per a la futura ampliació del camp de joc i també passà a ser una societat anònima

Es casà amb Arnau de Mercader i de Zufía, segon comte de Bell-lloc Escriví articles i opuscles de caràcter feminista, com Orientaciones femeninas 1944 Llegà terrenys a l’ajuntament de Cornellà per a la construcció d’una residència per a estudiants

Professor a la Universitat de Madrid i cap de la secció de geologia i paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales, escriví obres de geologia, principalment sobre els terrenys sedimentaris de la Meseta Canarias 1908 i la Síntesis fisiográfica y geológica de España 1934

Fou professor a Freiberg Investigà sobre mineralogia i sobretot les roques, que classificà És conegut especialment per la teoria neptunista sobre l’origen de les roca Publicà, entre altres obres, Kurze Klassification und Beschreibung der Gebirgsarten ‘Petita classificació i descripció dels terrenys’, 1787 i Geognosis 1801

Quart marquès de Ciutadilla Era net de Josep de Meca-Caçador i de Cartellà i fill de Ramon de Meca-Caçador i de Cardona, nobles austriacistes Feu dessecar l’estany de Bellcaire En morir, cedí terrenys seus a la ciutat de Barcelona, per a la creació d’un jardí botànic

El 1774 fou nomenat cavaller Creà una colònia agrícola Vilagaià, Bages en uns terrenys seus hi reuní més de vint-i-cinc colons, que reberen cases i terres, on iniciaren el conreu de vinyes i d’oliveres Regidor perpetu de Girona, fou creat noble i baró de Vilagaià el 1796

Participà amb el seu pare i els seus germans Bernat , Tomàs i Berenguer en la conquesta de València 1239 Heretà els béns del seu pare i del seu germà Berenguer a Campanar i Malilla, al veïnatge de València, on formà en terrenys seus la Pobla de N’Espanyol, i fou cap de la branca valenciana dels Espanyol

Fou un dels jugadors pioners de la Unió Esportiva Santboiana, club degà del rugbi català, abans de la Guerra Civil Fou president del club 1961-63 i secretari general en diverses de les seves juntes directives Tingué un paper clau en la negociació amb l’exèrcit, al final dels anys quaranta, que permeté al club obtenir els terrenys de l’actual emplaçament

Durant la primera dècada del segle XX fou vicepresident del Barcelona Lawn-Tennis Club, precedent del Reial Club de Tennis de Barcelona RCTB Era propietari dels terrenys on s’installaren les pistes del RCTB, primer, i del Club de Tennis Barcino, després Presidí la Federació Catalana de Tennis 1909-14 Fou secretari del Reial Club Marítim de Barcelona i, entre el febrer i el juny del 1920, en fou president