Resultats de la cerca

Fill i successor de Basili III, la seva política anà lligada a l’enfortiment de l’estat centralitzat de Rússia lluità contra el poder de l’aristocràcia feudal, que volia mantenir els seus privilegis locals econòmics i polítics Transformà 1550 tota l’administració interna, l’exèrcit, les finances, l’administració de la terra i l’Església Creà un exèrcit regular amb armes de foc i reglamentà el servei militar La seva política exterior fou agressiva campanyes oriental i de la Bàltica La submissió de Kazan’ 1552 i Astrakhan 1556 obrí el camí de la colonització de Sibèria, que fou annexada a…

Membre de la Convenció 1792, fou enviat a reprimir la revolta contrarevolucionària de Vendée, on dugué a terme una terrible repressió organitzà les noyades de Nantes, execucions en massa per immersió al Loira enfonsant embarcacions amb cent persones dins Hom calcula que executà setze mil persones A la caiguda de Robespierre fou executat

Arquebisbe de Novgorod 1526, esdevingué metropolita de Moscou el 1543 Coronà el tsar Ivan IV el Terrible, damunt el qual influí molt fortament Tingué una gran activitat en el camp de l’administració eclesiàstica, del dret canònic, de la litúrgia, etc Recollí la tradició russa en diversos volums sobre vides dels sants

Fou professor de l’acadèmia de Belles Arts de Petrograd Els seus quadres de gènere i d’història estan impregnats d’un realisme en molts casos purament anecdòtic Els sirgadors del Volga Museu de l’Estat Rus, Leningrad, Ivan el Terrible i el seu fill galeria Tret'akov de Moscou També pintà retrats Tolstoj, Musorgskij, Glinka, etc

A partir del 1860 es dedicà a la realització d’escultures de petit format, i des del 1870 creà obres de dimensions més grans, de temàtica històrica i d’un verisme expressionista de dens contingut psicològic Pere I 1872, Ivan el Terrible 1875, Sòcrates 1875, Spinoza 1882, Crist jutjat pel poble 1874 És representat a la Galeria Tret'akov de Moscou

Especialitzat en papers biogràfics transformava el seu físic segons l’expressió dels caràcters més diversos, interpretà P'otr Pervij ‘Pere el Gran’, 1937-38 de Vladimir Petrov, Aleksandr Nevskij 1938 de SM Eisenstein, Lenin v 1918 godu ‘Lenin el 1918’ de Mikhail Romm, Ivan Groznij ‘Ivan el Terrible’, 1943-45 d’Eisenstein i Don Quijote 1956 de Grigorij Kozincev Publicà un excellent llibre de memòries Zapiski sovetskogo akt'ora ‘Notes d’un actor soviètic’ 1953

Comte de Tilly Lluità contra els turcs a Hongria Durant la guerra dels Trenta Anys comandà els exèrcits de la Lliga Catòlica Fou plenipotenciari a la pau de Lübeck 1629 i, a partir del 1630, comandant en cap dels exèrcits imperials en substitució de Wallenstein Després de l’ocupació de Magdeburg, que sofrí un saqueig terrible, fou vençut pels suecs a Breitenfeld 1631 Morí a conseqüència de les ferides rebudes en la batalla del riu Lech, prop de Rain, contra l’exèrcit suec que envaïa Baviera

Vuitè comte d’Orpesa 1621, Marqués de Jarandilla i de Villar i comte consort d’Alcaudete En 1645-50 fou lloctinent de València durant el seu mandat hom celebrà la darrera cort general del Regne de València 1645 el 1647 hagué de fer cara a la terrible epidèmia de pesta que delmà el país El 1650 envià reforços a les tropes de Felip IV de Castella que assetjaven Tortosa, fet que contribuí a llur victòria Nomenat virrei de Sardenya 1650-51, pràcticament no exercí el càrrec, perquè fou nomenat ambaixador a Roma 1651

Contrari a la revolució, emigrà El 1923 tornà a l’URSS, i participà activament en la construcció de la cultura soviètica Entre les seves obres més importants figuren la novella històrica P'otr I ‘Pere I’, 1929, premi Stalin 1941 i la trilogia Khoždenie pomukam ‘La marxa dels turments’, 1927-41, premi Stalin 1943, veritable crònica de la revolució i la guerra civil És autor, també, de la novella autobiogràfica D’etstvo Nikity ‘La infància de Nikita’, 1920 i de l’obra dramàtica Ivan Groznyj ‘Ivan el Terrible’, 1943, premi Stalin 1946

Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto hi pujà més de 30 cops i als Encantats massís al que ascendí per primer cop el 1910—, el Montseny i els cingles de Bertí Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto 27 de juliol de 1916 en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué Marxà a Veneçuela 1917, on exercí el ministeri a la selva Retornà a Catalunya el 1925