Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Aristides de Milet
Literatura
Escriptor grec, de l’època hel·lenística, al qual hom atribuí des de l’antiguitat les Milesíaques
.
Refoses al llatí per LCorneli Sissenna, influïren sobre Ovidi, Petroni i Apuleu Només n'han arribat alguns fragments que, amb els testimonis llatins, fan suposar que eren narracions breus de caràcter llicenciós i divertit
Charles Taze Russell

Charles Russell
Cristianisme
Fundador dels Estudiants de la Bíblia, institució que l'any 1932 adoptà el nom de Testimonis de Jehovà.
D’antecedents presbiterians, Charles Russell adoptà en la seva adolescència el model congregacionalista No obstant això, rebutjà la doctrina calvinista de la predestinació, perquè la considerà incompatible amb la natura d’un Déu amorós L’any 1877 publicà el tractat The Object and Manner of our Lord’s Return , en el qual explicava que la presència invisible de Crist havia començat el 1874 Segons Russell, el temps de la presència invisible de Crist, que tindria lloc abans de la seva vinguda, suposaria un període de canvis significatius en el futur de la humanitat Inicià una campanya de…
Berenguer d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Entença ( Berenguer III
) i de Calataiud (1182-85), Saragossa, Borja, Aïnsa, Zuera, Alfajarín, Fuentes, Terol, etc (1187-1204).
Fou un dels testimonis del tractat de Cazola 1179 Formà part de la comissió encarregada de solucionar les diferències entre Pere I i la seva mare 1201 El rei li donà el lloc de Manzanera per a poblar-lo 1202 Morí en el decurs d’una acció guerrera contra els sarraïns
Charles Kingsley
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Membre dirigent del moviment cristianosocialista, les seves novelles socials són testimonis punyents del seu temps així Hypathia 1852 Amb els anys es tornà més conservador i escèptic Notables obres seves són Westward Ho ‘Cap a l’oest, au', 1855, Andromeda 1858 i The Water Babies ‘Els nadons d’aigua’, 1863
Berenguer de Santacília
Història
Cavaller.
Fou un dels testimonis d’una transacció entre el rei Sanç I i el bisbe i capítol de Mallorca sobre qüestions de jurisdicció 1315 Acompanyà Pere de Montsó en una ambaixada mallorquina a Tlemcen 1322 Governà el regne de Mallorca en nom del lloctinent Arnau de Cardellac 1330-31 Vivia encara el 1344
Antoni Joan Llambies
Historiografia catalana
Cronista.
Dominicà, arxiver del convent de Sant Domènec de Palma Autor d’un breu Memorial 1522, manuscrit, escrit en català, sobre els inicis de la Germania a Mallorca Es tracta d’un dels pocs testimonis imparcials contemporanis d’aquests fets Fou publicat com a apèndix dins el Cronicón Mayoricense d’Àlvar Campaner 1881
Julia Margaret Cameron
Fotografia
Fotògrafa anglesa.
Es dedicà a la fotografia els darrers anys de la seva vida els primers treballs daten del 1864, durant una temporada de residència a l’illa de Wight i sempre amb un afany purament recreatiu Retratà les seves amistats i realitzà composicions amb grups de personatges Malgrat que es tracta d’obres no gaire reeixides tècnicament, són testimonis molt representatius de l’estètica decadentista i prerafaelita aplicada a la fotografia
Pere Lluís Sanç
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en drets, advocat de la ciutat de València cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria, per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales 1535 i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos sd, en tercets Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del s XVI
Suger
Historiografia
Historiador.
Monjo 1091 i abat 1122 de Saint-Denis, fou conseller de Lluís VI i Lluís VII de França i regent del regne durant la segona croada 1147-49 Morí mentre preparava una expedició a Terra Santa És autor de dos panegírics reials Vita Ludovici sexti i Vita Ludovici septimi , d’unes memòries Liber de rebus in administratione sua gestis i d’unes cartes, valuosos testimonis del seu temps
Roscelin
Cristianisme
Escolàstic francès.
Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina