Resultats de la cerca

De pares antillans, debutà el 1993 en primera divisió al Mònaco, equip del qual formà part fins el 1998, i jugà amb l’equip que guanyà la Lliga i la Supercopa de França l’any 1997 Després d’un breu pas per la Juventus els anys 1998-99, el 1999 fitxà per l’Arsenal, amb el qual assolí el títol de Lliga de la primera divisió anglesa el 2002 i el 2004 màxim golejador, i també en les temporades 2004-05 i 2005-06, la Copa 2002, 2003, 2005 i la Supercopa 2002, 2004 L’estiu del 2007 fitxà pel FC Barcelona , equip amb el qual el 2009 guanyà el títol de la Lliga espanyola, la Lliga de Campions i la…

Actiu a Barcelona, féu vitralls per a la catedral i per a la casa de la ciutat 1449 i 1465 Treballà també, a Barcelona, vitralls per a la catedral de Saragossa

Benedictí de la congregació dels maurins 1674, collaborà amb JMabillon des del 1682 L’edició de les Acta primorum martyrum sincera et selecta 1689 el colloca, juntament amb l’obra dels bollandistes , a l’inici dels estudis de l’hagiografia científica

Publicà assaigs polítics, en els quals criticà el comunisme, però també la democràcia liberal Au-delà du nationalisme , 1937, i assaigs literaris d’inspiració classicista Lecture de “Phèdre" , 1943 Cette Grèce où nous sommes nés , 1964 Collaborà a l' Action Française i a Le Figaro' Autor d’obres teatrals Oedipe roi , 1952 La condition humaine , sobre l’obra de Malraux, 1955 Le soir du conquérant 1970 i el recull d’aforismes Les vaches sacrées 1977, fou membre de l’Académie Française 1964

Fou deixeble de JCoustou Collaborà en l’ornamentació de la capella del palau de Versalles Del 1721 al 1728 treballà, juntament amb altres artistes francesos cridats per Felip V, en la decoració dels jardins del palau de La Granja, a Segòvia

Format a Venècia amb Jenson, s’associà amb Joan de Paderborn 1473 i introduí la impremta a Bèlgica A Aalst produí gairebé exclusivament obres litúrgiques però, havent-se traslladat a Anvers i a Lovaina, es relacionà amb els humanistes particularment amb Erasme i imprimí clàssics grecs i llatins, texts hebraics i obres humanístiques

Impulsor de la neurocirurgia a França, creà un nou instrumental per a la trepanació i fou autor de nombrosos treballs sobre el sistema nerviós i sobre ginecologia

Oficial de marina, durant la Primera Guerra Mundial manà un torpediner Professà com a carmelità i esdevingué provincial de París 1932-39 Després de la invasió de França 1940 tornà a la marina Alt comissari al Pacífic, fou el cap de la flota francesa lliure Entre el 1945 i el 1947 fou alt comissari a la Indoxina amb la missió de restablir la sobirania francesa a la Unió Indoxinesa, cosa que provocà els incidents del 1946 Renuncià altre cop a la vida militar i tornà en un convent carmelità bretó

Collaborador de Saint-Simon 1814-17 i bibliotecari del Palais-Royal 1835, interpretà la història com una lluita entre opressors i oprimits Obres Histoire de la conquête d’Angleterre par les Normands 1825, Récits des temps mérovingiens 1840 i Essai sur l’histoire de la formation et des progrès du Tiers État 1953

Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics , i fou fet presoner Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III 1574 esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots Dos anys després clogué la pau de Monsieur , per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants Intervingué també en les guerres de França al costat dels revoltats contra Felip II i…