Resultats de la cerca

Granjon ha passat a la història de la música sobretot pels seus dissenys en tipografia La seva primera publicació fou una edició en llatí i grec del Nou Testament, apareguda a París el 1549 El 1550 rebé un privilegi reial que li permeté editar música Treballà sol i també associat amb altres editors i combinà la tasca de publicació amb la de tipògraf Entre els llibres de música que edità hi ha, per exemple, dos volums de peces per a guitarra Le premier livre de chansons París, 1552 i Le troysieme livre París, 1551, de diversos autors També fou actiu a Lió, on el 1559 publicà…

S’inicià com a illuminador de naips més tard feu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l’escola de Llotja, de Barcelona Collaborà a la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 El 1895 es feu càrrec de la Biblioteca Arús com a bibliotecari, activitat que mantingué fins al 1922 L’any 1891 inicià la publicació El Arte de la Imprenta , butlletí de la foneria tipogràfica d’Antoni López, que fongué el tipus gòtic “Tortis”, estudiat i dissenyat per ell Fundà, junt amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer i l’impressor Josep Cunill, l’Institut Català de les…

D’extracció obrera, fou tipògraf de professió i milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic Avenir  1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta llibreria de L’Avenç…

El 1876 s’establí a l’Uruguai Treballà com a viatjant per a la companyia d’assegurances Standard Life Insurance i, més tard, fou propietari d’una tipografia El 1885 fundà, amb altres catalans, a Montevideo, la revista “La Gralla” 1885-88, escrita en català, de la qual fou director fins el 1886 Hi collaborà assiduament amb articles signats amb el pseudònim de Slofar El mateix 1886 fou elegit vocal bibliotecari de la comissió directiva de la de la Societat Catalanista Rat Penat, encarregada de redactar el reglament del seu funcionament, de la qual eren membres, entre altres, Josep Baitx i…

Treballà per al diari La Veu de Catalunya Residí a París, on perfeccionà el seu ofici i, en tornar, fundà la impremta La Neotípia i, amb el seu germà  Lluís Millà i Gàcio , la Llibreria Editorial Millà 1901 Publicà L’art de la impremta a Catalunya 1949 i El Libro del Corrector , a més de nombrosos articles sobre arts gràfiques

Associat amb el ginebrí Pere Brun, publicà a Tortosa, el 1477, la Gramàtica de Perotti, i l’any següent, a Barcelona, els comentaris de Tomàs d’Aquino a l' Ètica i a la Política d’Aristòtil Vers el 1483 degué començar a Barcelona la impressió del Consolat de mar , que acabà Pere Posa l’any següent S'establí a València, on el 1490 imprimí la primera edició del Tirant lo Blanc Tornà a Barcelona el 1500, on treballà fins a la seva mort

Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854 Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros , important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona Després, edità El Eco de la Clase Obrera , també a Madrid agost del 1855 — febrer del 1856, que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement del dret d’associació del…

Estudià filosofia i grec a la Universitat de Barcelona Treballà a les impremtes Verdaguer i Torner El 1837, anà a París, on treballà en uns magatzems i perfeccionà l’ofici El 1839 s’establí a Barcelona, on fou regent de la impremta Brusi, fins el 1846 en què marxà a Madrid Emprengué un gran viatge per mar per motius de salut, i residí a l’Argentina, a Buenos Aires Hi reprengué la seva activitat en l’àmbit tipogràfic de l’edició i fou fundador de “La Ilustración Argentina” Posteriorment, s’establí a Xile, a Valparaíso, on fou nomenat director del “Diario Republicano” El 1859 tornà a Barcelona…

Fou un dels fundadors de la tipografia L’Acadèmica, de Barcelona Organitzà el primer Congrés Nacional de les Arts del Llibre, a Barcelona 1911, i fou jurat de la secció tipogràfica de l’Exposició Internacional d’Arts Gràfiques de Leipzig 1914 Fou collaborador de diverses publicacions del ram d’arts gràfiques

Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida Feu algunes estades a Tarragona 1499-1500, a Perpinyà 1500-03 i 1512 i a Montserrat 1518-22 Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats Vic en collaboració amb Joan Luschner, 1496, Tarragona 1499, Elna 1511, Montserrat 1521 i Tortosa 1524 A més publicà a Barcelona un Missale parvum 1509 Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum 1494, el Libre dels àngels i el Libre de les dones , d’Eiximenis…