Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Maximilian David Berlitz
Educació
Pedagog nord-americà d’origen alemany, professor de llengües vives.
Ideà un mètode d’ensenyament, actualment encara emprat, que partia de l’associació de l’objecte i de l’acció amb la paraula, i prescindia de la gramàtica Contribuí a transformar l’ensenyament de les llengües vives
Gedeó
Història
Capitost israelita.
Reuní les tribus del centre de Palestina i del nord per defensar-les de les incursions madianites Les mantingué unides entorn del santuari d’Efrà, al territori de Manassès, però no reeixí en l’intent de transformar la confederació en un estat
Umberto Saba
Literatura italiana
Nom amb què és conegut Umberto Poli, poeta italià.
El seu Canzoniere 1945 canta les coses comunes, quotidianes, les quals intenta de transformar poèticament Successivament, publicà Mediterranee 1947, Uccelli Quasi un racconto 1951 i algunes proses líriques Scorciatoie e raccontini 1946, Ricordi-racconti 1956 i Storia e cronistoria del Canzoniere 1948, crítica de la pròpia obra
Polícrates
Història
Tirà de Samos.
Amic de Pisístrat i del faraó d’Egipte, intentà de transformar les bases de l’organització política i social de l’estat Protector dels poetes i impulsor de les obres públiques, volgué crear un imperi samiota a les Cíclades, però no ho aconseguí Aliat dels perses contra Egipte, fou traït i morí a Magnèsia, crucificat
Louis Jean-Marie Daubenton

Louis Jean-Marie Daubenton
Biologia
Naturalista francès.
Collaborà amb el comte de Buffon en les descripcions anatòmiques de mamífers de la Histoire naturelle i intervingué en diferents intents d’aclimatació d’animals domèstics exòtics a França Als inicis de la Revolució Francesa fou el principal aglutinador dels professors del Jardin du Roi per a transformar aquesta institució en el Muséum National d’Histoire Naturelle, del qual fou el primer director i catedràtic de mineralogia
Jean-Jacques-Achille Bertrand
Historiografia
Historiador occità, especialitzat en temes de cultura catalana.
El 1922 fou nomenat director de l’Institut Francès de Barcelona, que procurà de transformar en un centre difusor de la cultura francesa i en cercle d’estudi de les relacions culturals entre França i Catalunya És autor de Cervantes et le romantisme allemand 1914, Antoni Rubió i Lluch 1928, Barcelone, cité d’art et de sciences 1932, La littérature catalane contemporaine 1933 i Un grand comparatiste Puig i Cadafalch 1951
Joseph Dietzgen
Filosofia
Filòsof alemany.
Partidari de l’empiriocriticisme d’Avenarius i defensor del marxisme en la teoria econòmica i social, la seva filosofia aspira no sols a comprendre el món, sinó sobretot a transformar-lo Entre les seves obres cal esmentar Das Wesen der menschlichen Kopfarbeit ‘La natura del treball intellectual humà’, 1986 i Streifzüge eines Sozialisten in das Gebiet der Erkenntnistheorie ‘Contribució d’un socialista en el camp de la teoria del coneixement’, 1977
Charles Cagniard de la Tour
Física
Geografia
Físic i enginyer geògraf francès, baró de Cagniard de la Tour.
Estudià la ressonància, la vibració i l’acció de la calor i de la pressió sobre els líquids Inventà la sirena 1819, i demostrà que el so és produït per vibracions regulars d’un medi líquid o gasós Experimentà que, més enllà d’una certa temperatura, un líquid contingut en un recipient hermèticament tancat es pot transformar íntegrament en vapor Determinà les temperatures i les pressions crítiques de l’èter i de l’alcohol
Richard Boyle
Història
Arquitectura
Arquitecte i mecenes anglès.
Tercer comte de Burlington, després del seu viatge a Itàlia en 1714-15 fou un dels principals impulsors del palladianisme a la Gran Bretanya, primerament per mitjà de l’arquitecte Colin Campbell, a qui féu transformar la Burlington House ~ 1717 Posteriorment, ell mateix projectà i féu construir una villa a les seves terres de Chiswick ~ 1725, i la que és considerada la seva millor obra, l’Assembly Room de York 1732, inspirades respectivament en la villa Rotonda de Palladio i en la galeria egípcia del mateix conjunt
Carles Casas Alàs
Basquetbol
Dirigent esportiu vinculat al basquetbol.
Presidí el Manresa Esportiu Bàsquet 1976-93 després de la desvinculació de la secció de bàsquet del Club Esportiu Manresa i consolidà l’entitat en la màxima categoria estatal Formà part del grup de directius que crearen l’Associació de Clubs de Bàsquet ACB Abandonà la presidència del club després de transformar-lo en una societat anònima esportiva i passà a treballar per a la Unió Manresana de Bàsquet amb l’objectiu de fusionar els diferents clubs de Manresa i potenciar les categories inferiors Fou considerat històric del bàsquet català 1999