Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat 1932 i posteriorment obtingué el grau d’Oficial d’Enginyers de l’Escola Popular de Guerra Exiliat el 1939 i internat al camp de concentració d’Argelers, fou alliberat el 1942 Aquests anys es relacionà, entre altres, amb R Dufy , A Maillol , O Domínguez i A Fenosa , i inicià una etapa expressionista El 1944 féu la primera exposició individual i el 1946 exposà al Salon des Surindependants de París Coincidint amb el retorn a València 1953, començà a manifestar-se en la seva obra l’impacte dels corrents informalistes, i esdevingué un dels…

Després de graduar-se a l’Institut Politècnic de Milà 1952, del 1953 al 1968 collaborà amb L Meneghetti i G Stoppino i el 1974 fundà el despatx d’arquitectura Gregotti Associati, del qual fou president També fou professor de composició arquitectònica a la Universitat de Venècia i a les facultats d’arquitectura de Milà i Palerm El 1964 guanyà el Gran Premi de la Triennal de Milà i del 1974 al 1976 fou director de la secció d’arquitectura i arts visuals de la Biennal de Venècia Entre les seves realitzacions, que s’inscriuen dins els corrents tendents a la superació del racionalisme…

Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal

Ingressà al conservatori de la seva ciutat natal el 1853 i fou deixeble d’Ambroise Thomas i François Benoist Debutà el 1863 i de seguida fou contractat per Pablo de Sarasate, de qui fou acompanyant en diverses gires La puresa del seu so i l’extrema precisió que aconseguia en l’execució li valgueren el reconeixement del públic i la crítica El 1887 obtingué una plaça de professor al Conservatori de París, on fou mestre de la nova generació de pianistes francesos, entre els quals A Cortot i R Casadesus El 1889 oferí un recital amb clavicèmbal, i de seguida fundà la Societat d’Instruments Antics…

Estudià a l’Academia de Bellas Artes de Buenos Aires 1966 i a la St Martin School of Art de Londres 1969 Des de la meitat dels anys seixanta treballà en escultures minimalistes, i aviat començà a investigar les possibilitats tecnològiques dels mitjans de comunicació Participà en la Biennal de Venècia del 1968 amb l’obra Office of Information About the Vietnam War i també en l’exposició “Informatio” 1970 al MOMA El seu treball combina la recerca dels dispositius de transmissió de la informació als media amb un element de reivindicació i crítica social i política, amb diferents suports…

Amb el pavelló d’Espanya a la Triennal de Milà 1954 obtingué el Gran Premi, i es convertí —juntament amb Antonio Corrales, amb qui dugué a terme la majoria d’obres— en un dels exponents més típics de l’anomenada “generació del 50” El 1955 feren l’Instituto EM de Herrera de Pisuerga, on potenciaren els tancaments de fusta i un sistema de cobertes inclinades de ventilació el 1958 obtingueren la medalla d’or de l’Exposició de Brusselles pel pavelló d’Espanya, de mòduls hexagonals prefabricats Amb els mateixos elements fou edificat el pavelló d’Espanya a la IV Feria Nacional del…

Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge “el senyor Carles”, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny Més endavant colleccionà objectes abandonats Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d’arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates , a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró 1981 Pluja de mans , a la sala Metrònom 1982 i Vestuaris , Museu de la Indumentària de Barcelona 1985 L’any…

Començà a interessar-se per la fotografia pels volts del 1920 Molt ben relacionat amb ambients de l’avantguarda catalana, fou membre fundador de l’ ADLAN 1932, i després de la Guerra Civil de 1936-39, del Club Cobalto 49  1949 Feu una llarga sèrie de fotografies de l’obra d’ Antoni Gaudí 1930, que contribuïren a la seva revalorització estètica Molt amic de Joan Miró , en 1940-48 el fotografià regularment en plena activitat Tingué igualment bona amistat amb Alexander Calder , Picasso i Paul Éluard , i treballà per a marxants tan importants com Aimé Maeght o Christian Zervos El 1951 obtingué…

Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules…

Estudià belles arts a la Universitat de Tòquio, però en conèixer l’obra de Le Corbusier es dedicà al disseny En 1940-42 treballà amb la dissenyadora Charlotte Perriand, aleshores contractada com a assessora per a la cambra de comerç del Japó El 1952 fundà l’Institut de Disseny Industrial Yanagi, i el 1954 llançà la seva creació més coneguda, el tamboret papallona , de seient lleugerament corbat i amb el qual guanyà la medalla d’or de la Triennal de Milà Aplicà les seves idees, basades en la simplicitat de l’art tradicional japonès, a una gran diversitat d’objectes quotidians, des de joguines…