Resultats de la cerca

Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director, Manderlay 2005, Direktøren for…

Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de W Fortner El 1945 inicià la seva carrera com a director orquestral a Stuttgart i posteriorment passà a Darmstadt Fou convidat a dirigir diverses produccions al Festival de Bayreuth en 1957-58, i aquest darrer any rebé el nomenament de director general de música del Pfalztheater de Kaiserslautern Alternà aquesta tasca i la direcció del Teatre de Trier També dugué a terme una destacada carrera docent com a professor de direcció a la Hochschüle für Musik de Frankfurt, on exercí a partir del 1968 Participà igualment en les…

És considerat una figura cabdal del documental experimental Estudià literatura i antropologia a Copenhaguen i exercí de crític cultural de jazz , teatre i cinema fins l’any 1968 Entre el 1961 i el 1971 viatjà per Àfrica, Amèrica del Sud, l’Índia i el sud-est d’Àsia Publicà el seu primer llibre de poemes el 1962 i, l’any següent, realitzà el primer film El 2005 n'havia produït quaranta Les seves pellícules més destacades són A Sunday in H ell 1977 i el curtmetratge surrealista The Perfect Human 1967, que el director Lars von Trier recuperà en un documental que codirigí amb Leth,…

Graduada en cinema per l’Escola de Cinema Danès el 1984, debutà en la direcció el 1990 amb Kaj's fodselsdag ‘Un viatge d’aniversari’ El seu llançament internacional fou Italiensk for begyndere ‘Italià per a principiants’, 2000, una pellícula inscrita en el moviment Dogma 95 fundat pel seu compatriota Lars Von Trier, que certificaria el seu gust per la comèdia sentimental Després dirigí Wilbur Wants to Kill Himself 2002, la seva primera pellícula rodada en anglès, a la qual seguirien Hjemve 2007, An Education 2009, adaptació de l’autobiografia de Lynn Barber que seria nominada a…

Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans…

El 1939 fugí d’Alemanya amb la seva família, que era d’origen jueu, i s’installà a Anglaterra Estudià belles arts a Hornsey i a Har row Més tard treballà com a illustrador a l'"Evening Standard" de Londres, on destacà per les seves caricatures de músics i instruments, en les quals es pot apreciar la influència de Wilhelm Busch i Walter Trier Fou un músic autodidacte, que tocava sovint la tuba en orquestres no professionals L’any 1956 organitzà el primer Hoffnung Music Festival, per al qual encar regà moltes obres a compositors britànics contemporanis, com ara Malcolm Arnold o William Walton,…

Estudià piano amb Àngel Soler i posteriorment clavicèmbal, amb Ton Koopman, al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam També cursà les disciplines de repertori vocal i acompanyament amb A Soler, P Schilawsky i M Zanetti, direcció coral amb E Ribó i direcció d’orquestra amb S Celibidache a la Universitat de Trier, a Alemanya Actuà com a solista de piano amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per A Ros Marbà, al Palau de la Música Catalana Especialitzat en instruments històrics per a teclat -clavicèmbal i fortepiano -, participà en festivals importants com els de Granada, Viena…

S'ha mostrat idònia per a interpretar personatges d’una certa complexitat psicològica Entre les seves interpretacions destaquen Repulsion, R Polanski, 1965, premi de la crítica de Nova York, Belle de jour 1966, Tristana 1970, ambdues de L Buñuel, Le dernier métro F Truffaut, 1980, L’africain P de Broca, 1983 Le lieu du crime A Téchine, 1986, Indochine R Wargnier 1992, premi de l’Acadèmia Francesa de Cinema, Place Vendôme N Garcia 1998, premi del Festival de Venècia, Dancer in the Dark L von Trier, 2000 i 8 femmes F Ozon, 2002 Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Um filme…

Traslladada a Austràlia, debutà en el cinema d’aquest país en papers secundaris fins que l’èxit de Dead Calm 1989, de Phillip Noyce, on exercia de protagonista, li obrí les portes del cinema nord-americà i s’ha convertit en una de les actrius més distingides Altres títols són Days of Thunder 1990, de Tony Scott Billy Bathgate 1991, de Robert Benton Far and Away 1992, de Ron Howard Malice 1993, de Harold Becker My Life 1993, de Bruce Joel Rubin Batman Forever 1995, de Joel Schumacher To Die For 1995, de Gus van Sant, en la qual obtingué un Globus d’Or Portrait of a Lady 1995, de Jane Campion…

Treballà de model i el 1944 debutà sota la direcció de Howard Hawks a To Have and Have Not , al costat de Humphrey Bogart Lauren Bacall   amb Bogart, amb qui es casà el 1945, esdevingué una de les parelles més populars de Hollywood gràcies a aquest film, i també a The Big Sleep 1946, del mateix director,  Dark Passage 1947, de Delmer Daves, i  Key Largo 1948, de John Huston Aquests anys destacà així mateix el seu treball a Bright Leaf 1950, de Michael Curtiz, How to Marry a Millionaire 1953, de Jean Negulesco, i Designing Woman 1957, de Vincente Minnelli Després de la mort de Bogart 1957, se…