Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Miquel Sitjar i Sobrevia
Metge.
Llicenciat en medicina el 1883, exercí a Verges i Barcelona, on tingué una actuació destacada dins l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà obres professionals La tuberculosis y su profilaxis 1887 i Algunas observaciones sobre la epidemia colérica de 1885 en las regiones levantinas de España 1889, entre altres
Manuel Segalà i Estalella
Metge.
Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892 Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona Fou collaborador de La Renaixença i d’un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación 1894, tesi doctoral, Notes sobre l’anestèsia 1898, Lactancia mercenaria en Barcelona 1898, Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet 1901, etc Era germà de Lluís Segalà i Estalella
Maurici Fius i Palà
Literatura catalana
Autor teatral i periodista.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals i escriví poesia Espurnes Poesies amoroses , 1888, novella La creu del Tort i drames en vers L’incendi de Manresa ,1890 Un màrtir de Puigcerdà , 1895 i en prosa La redimida , estrenada el 1897 Vida nova , 1915 Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915
Agustí Bassols i Prim
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i en ciències fisicoquímiques, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense Collaborà en força revistes Fundà i dirigí dues publicacions Revista médica barcelonesa i Contra la tisis Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica medicosocial de la tuberculosi La tos, sus causas y tratamiento 1885 Climatoterapia española de la tisis pulmonar 1888, Diagnóstico de las enfermedades del pecho 1900, L’art de respirar 1901, La tuberculosis y las tres higienes 1909, Orientaciones antituberculosas 1911, etc
Antoni Puigvert i Gorro
Metge uròleg.
Es llicencià a Barcelona l’any 1928 Entrà al Servei d’Urologia de l’Hospital de Sant Pau 1933 i a partir del 1951 en fou el director El dirigí també un cop convertit 1953 en Institut d’Urologia, i dirigí l’escola d’especialització urològica que hi radica 1967 L’any 1971 fou nomenat catedràtic d’urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà un Atlas de Urología 1933 i 1986, Endoscopia urinaria 1942, que li valgué el premi Rubio de l’Academia Nacional de Medicina, un Tratado de urología clínica 1944 i Tuberculosis urinaria y genital masculina 1958
Jaume Ferran i Clua
Jaume Ferran i Clua
© Fototeca.cat
Biologia
Fotografia
Metge, bacteriòleg i pioner de la fotografia.
Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873 Es dedicà també a la pintura, a Tortosa, on fou condeixeble de Francesc Gimeno, amb el qual anà sovint a pintar paisatges Interessat per la bacteriologia, la coneixença amb l’astrònom Josep Joaquim Landerer vers el 1880, que el familiaritzà amb els aparells òptics, tingué una gran importància en el seu decantament per aquest camp Feu investigacions sobre les malalties epizoòtiques i el 1884 fou comissionat per l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar l’epidèmia de còlera < a Marsella i a Toló Prenent per base el descobriment del …
,
Joan Pou
Medicina
Metge i professor de dibuix i de pintura.
Estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts i medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona 1915-22 Emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires En aquesta ciutat fou professor de dibuix i anatomia a l’Escuela Normal, i dirigí el consultori mèdic del diari “Crítica”, l’Hospital Municipal Parmenio Piñero 1945-56, els consultoris mèdics del Sindicato Único de Trabajadores de Cases de Renda 1958-72, l’Obra Social Médica de la Unión Tramviaire Automotor 1968-75, i l’Instituto Policlínico Fou soci de l’Asociación Médica de Cultura Artística Dins de la seva obra publicada, cal…
Lluís Comenge i Ferrer
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge higienista.
Vida i obra Estudià medicina a València 1875 i es doctorà amb una tesi sobre l’estat de la medicina durant l’època d’Alfons V El 1887 es traslladà a Barcelona, cridat per Rius i Taulet, per dirigir El Barcelonés Entrà al Laboratori Microbiològic Municipal com a metge auxiliar i l’any següent en fou nomenat sotsdirector, i el 1891 es feu càrrec de l’Institut d’Higiene Urbana Presidí l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, creada per diversos metges i estudiants el 1884 i constituïda definitivament el 1887 Com a metge higienista es distingí per les operacions profilàctiques que dugué a terme i pels…
Enric Fajarnés i Tur
Historiografia catalana
Historiador i metge.
Es llicencià en medicina a Barcelona el 1880 i residí, exercint com a funcionari de correus, a Mallorca, Menorca, Múrcia, Palència, Madrid, Barcelona, la Corunya, etc En jubilar-se, el 1918, retornà a Eivissa Fou membre de les acadèmies de medicina de Palma en la qual ingressà el 1895 amb el discurs “La profilaxis de la tuberculosis en el Reino de Mallorca”, Barcelona, Granada, Saragossa, Múrcia, Valladolid i la CorunyaTingué un paper destacat en la vida intellectual de la Mallorca del període 1881-1907 Collaborador d’una gran quantitat de revistes de les Illes, com El Museo…