Resultats de la cerca

Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino Gaffurius Diversos…

Abandonà el partit gibellí i s’ensenyorí del poder a la ciutat de Pisa, on instaurà un règim de terror Víctima d’una conspiració, fou empresonat amb els seus fills, a la torre de Gualandi, on morí de fam, després d’haver intentat, segons la llegenda, d’alimentar-se dels seus propis infants Dante Alighieri s’inspirà en aquest episodi per a la composició d’un dels seus cants més famosos Infern , XXXIII

Representant de l’escola sienesa i influït pels Lorenzetti, és autor del Corporal de la catedral d’Orvieto 1338, obra cabdal de l’orfebreria del s XIV que palesa l’esperit i l’ostentació gòtics, en particular la profusió d’esmalts, tècnica que parallelament obtingué una àmplia aplicació als Països Catalans

Fill del també humanista i poeta Ugolino Verino És autor d’uns Disticha moralia , que tingueren una gran difusió com a llibre de lectura llatina a les escoles L’humanista basc radicat a Barcelona Martí Ivarra en féu uns comentaris i hi afegí uns epigrames originals d’ell l’obra fou publicada a Barcelona el 1512 i fou objecte de nombroses edicions Ivarra considerà Verino eivissenc, i el bibliògraf JMBover el considerà menorquí, així com el seu pare Ugolino, per l’analogia amb el llinatge illenc Verí

Representant de l’escola trescentista sienesa, fou cap d’un taller relacionat directament amb la personalitat de Duccio, collaborador seu en algunes obres Políptic , Pinacoteca de Siena El seu estil mostra una elegància i una manera que fan pensar també en influxos d’Ugolino di Nerio i de Simone Martini

De la família dels barons de Nàquera Es graduà en teologia i en cànons a València Canonge 1583, fou inquisidor dels tribunals de Múrcia, València i Saragossa Publicà Roma, 1579 unes notes al tractat De haereticis que havia estat publicat el 1568, del jurista i defensor de la inquisició s XIV Zanchino d’Ugolino, juntament amb unes addicions fetes per l’inquisidor de Ferrara C Campeggio i unes advertències de J Simancas

Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials, executades amb…

Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de Penyafort i el…

Vida Rebé una educació culta, i es formà en la llengua i la cultura franceses A set anys inicià els estudis de violí, que posterioment perfeccionà amb J Ziegler El 1751 entrà al servei del príncep de Saxònia-Hildburghausen, a la cort del qual estudià composició amb Giuseppe Bonno, que l’introduí en l’estudi del Gradus ad Parnassum de Johann Joseph Fux En dissoldre’s l’orquestra del príncep, treballà per al comte Durazzo, i el 1762 fou nomenat director del teatre de la cort L’any següent acompanyà Gluck a Itàlia per a l’estrena d' Il trionfo di Celia , i hi obtingué grans èxits com a…