Resultats de la cerca

Els seus pares eren professors de piano, i a set anys pogué oferir un primer concert El 1951 la seva família s’establí a Israel, on prosseguí els seus estudis musicals Amplià estudis de piano amb Nadia Boulanger a París i Ernst Fischer a Salzburg, i direcció d’orquestra amb Igor Markevitch Debutà com a pianista el 1954, guanyà el premi Casella el 1956 i posteriorment enregistrà sota la direcció d’ Otto Klemperer i amb la New Philharmonia de Londres les sonates i els concerts de Ludwig van Beethoven  Ha actuat amb Arthur Rubinstein, Otto Klemperer, Isaac Stern i Dietrich Fischer-Dieskau,…

Després de diversos viatges d’exploració al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, realitzà el més ambiciós de tots els viatges neerlandesos per a l’exploració de l’hemisferi sud 1642-43, en el qual descobrí Tasmània anomenada així en honor seu des del 1853, Nova Zelanda, Tonga i les Fiji El 1644 féu un segon viatge, en el qual arribà al golf de Carpentària Austràlia

Estudià becat a la Universitat de Fort Hare Sud-àfrica, on es graduà, i posteriorment exercí el magisteri a Ghana, on fou molt influït pel líder anticolonial Kwane Nkrumah De retorn al seu país, continuà exercint de mestre en una escola missional i, al mateix temps, prengué part activa en el moviment d’emancipació, del qual esdevingué un dels líders, conjuntament amb Joshua Nkomo , del qual se separà el 1963 per fundar la Zimbabwe African National Union ZANU, liderat per ell Empresonat pel govern de Rhodèsia 1964-74, en sortir de la presó organitzà les incursions de la guerrilla del ZANU des…

Diplomàtic suec, fill del príncep Oscar Bernadotte i net del rei Oscar II de Suècia Fou president de la Creu Roja de Suècia i un membre destacat d’aquesta organització durant la Segona Guerra Mundial Presentà als aliats l’oferta de capitulació nazi 1945 Delegat per l’ONU a Palestina 1948, per tal de mitjançar entre israelians i àrabs, morí assassinat pels sionistes

Fill pòstum de Guillem II de Nassau-Orange i de Maria, filla de Carles I d’Anglaterra, fou proclamat stadhouder pel partit orangista amb ocasió de la revolta popular contra el líder republicà Jan de Witt, acusat de facilitar la invasió de les Províncies Unides als exèrcits de Lluís XIV de França 1672 Aïllant-la diplomàticament Gran Aliança de la Haia, 1674, forçà França a replegar-se i a oferir la pau en condicions favorables Nimega, 1678 Casat amb Maria després reina Maria II , primogènita del duc de York després Jaume II d’Anglaterra, intervingué en els afers anglesos cridat…

Fou l’artífex principal de la Triple Aliança 1668 amb les Províncies Unides i Suècia Ambaixador a les Províncies Unides 1668-70 i 1674-79, negocià la pau de Westminster 1674 i el matrimoni de la futura Maria II amb Guillem de Nassau-Orange Es retirà de la política l’any 1681 És autor d’un Essay on the Origin and Nature of Government 1671

Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels refugiats…

Estudià als EUA i a Suïssa Ocupà càrrecs de responsabilitat en diversos organismes de les Nacions Unides , entre els quals cal esmentar la Comissió Econòmica Africana 1965-71, l’ OMS 1962-74 i l’ ACNUR 1976-83 Del 1993 al 1997 fou cap de les operacions de pacificació de les Nacions Unides En aquest càrrec afrontà les crisis de Somàlia, de Ruanda-Burundi i dels Balcans, en les quals la seva gestió fou objecte de crítiques pel que fou qualificat de passivitat en l’evitació de diverses massacres El gener del 1997 succeí Boutros-Ghali  com a secretari general de les…

Accedí a la secretaria general del Partido Socialista  PS el 1992 Enginyer de professió, en les eleccions legislatives de l’octubre del 1995 derrotà Fernando Nogueira i succeí Aníbal Cavaco Silva  en el càrrec de primer ministre, en el qual fou confirmat en les eleccions del 1999 Aquest any també ocupà la presidència de la Internacional Socialista , en la qual fou reelegit el 2003 La seva política es caracteritzà per l’europeisme i l’èmfasi en el creixement econòmic El 2001, a conseqüència de la desfeta socialista en les eleccions municipals, dimití el càrrec de primer ministre Els anys 2005-…

Format a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou 1967-72, en 1972-76 fou agregat de l’ambaixada de la Unió Soviètica  a Sri Lanka, en 1976-81 treballà al Ministeri d’Afers Estrangers de l’URSS a Moscou i posteriorment, fins el 1988, ocupà càrrecs a l’ambaixada soviètica de les Nacions Unides a Nova York Vicepresident del departament de relacions econòmiques internacionals i director del departament d’organitzacions internacionals i afers globals del Ministeri d’Afers Estrangers de l’URSS i, a partir del 1991, de la Federació Russa, del 1994 al 2003 en fou representant…