Resultats de la cerca

Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte municipal de…

Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona meitat del sXX esglésies dels dominics…

Precursor de Plató en l’elaboració de les teories polítiques de l’estat, intentà de sistematitzar l’edificació de les ciutats amb planimetries regulars Sembla que collaborà amb Pèricles en la construcció del Pireu i que participà en la planificació de Rodes 408-407 aC, opinió que modernament és discutida

Entre les seves obres, bàsiques, sobresurten diversos treballs centrats en Ventura Rodríguez i Juan de Villanueva i, encara, Arquitectura del siglo XVI Ars Hispaniae , 1953, Historia de la Arquitectura Española 1965, Breve historia del Urbanismo 1968, Historia de la arquitectura occidental 1990, etc

Filla del pintor i gravador Abel Vallmitjana i Vallès , el 1938 emigrà amb els seus pares a Veneçuela Atreta per les arts, féu una estada a Florència 1952-1954 i després tornà a Veneçuela, on el 1958 es graduà a Caracas en arquitectura i urbanisme per la Universitat Central de Venezuela Es traslladà a França, a París, on amplià estudis i després, a Londres Més tard, es doctorà en ciències, especialitat d’urbanisme, a Caracas 1984 En aquest país exerceix professionalment i també es dedica a la docència universitària Cal subratllar el seu treball sobre la planificació…

Llicenciat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1984, es doctorà amb un premi extraordinari el 1995 Vinculat a la universitat, director del departament d’urbanisme i ordenació del territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i professor a l’Escola d’Arquitectura del Vallès ETSAV, director del màster desenvolupament urbà i territorial i professor del màster projecció urbanística de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC Ha desenvolupat la pràctica professional de planejament urbanístic amb els arquitectes Sebastià Jornet…

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, on es graduà el 1965, però aviat es decantà per l’urbanisme, disciplina sobre la qual amplià coneixements a Berlín Entre el 1968 i el 1976 participà en l’elaboració de diversos plans d’ordenació urbanística, entre d’altres els plans generals de Vic 1968-71, Mataró 1975 i Sant Feliu de Guíxols 1973-75, el Pla de Comunicacions de la Comarca de Barcelona 1967-69, el llibre blanc d’urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques espanyol 1972-73 i la llei del sòl del 1975 També participà com a assessor del pla general de la regió de…

Es titulà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on també es doctorà el 1975 És catedràtic del departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori des del 1986 i membre fundador del Laboratori d’Urbanisme 1969 Entre el 1983 i el 1989 fou cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i fou un dels principals artífexs de la transformació urbanística de Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 Fou premi Nacional d’Urbanisme l’any 1981 per un estudi sobre l’ocupació d’edificis a Barcelona i altres…

Fou professor de la Universitat de Dijon 1946-66, director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études i professor de la Universitat de París I 1971-80 Especialitzat en l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura de la Grècia antiga, dirigí, entre altres, les excavacions a la ciutat de Thásos Entre les seves publicacions cal destacar Recherches sur l’agora grecque 1951, Urbanisme dans la Grèce antique 1956, Manuel d’Architecture grecque I, Matériaux et techniques 1965 i L’art grec 1994

Fill de Vicenç Martorell  i germà de Ferran Martorell Exercí diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona És autor de La gestión urbanística en el orden funcional 1959, i collaborà a la Historia del urbanismo en Barcelona 1970