Resultats de la cerca

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1977 obtingué el diploma en cant Debutà amb El barber de Sevilla al Gran Teatre del Liceu la temporada 1980-81, després d’haver guanyat diversos premis en concursos com ara el Francesc Viñas Poc després de la seva actuació a Barcelona, es presentà al Teatro alla Scala de Milà i feu una gira pel Japó amb la companyia dteatre italià El 1988 participà en un concert a Madrid amb motiu del 50è aniversari de la reina Sofia d’Espanya Ha actuat sovint al Liceu i el 1997 cantà al Teatro Real de Madrid Divinas palabras , d’A García Abril El 2000 reaparegué al Liceu…

Exercí la docència, a l’Uruguai, i el periodisme abans de dedicar-se plenament a la literatura Publicà la seva primera obra el 1963, Viviendo , una recopilació de contes, a la qual seguiren una segona del mateix gènere,  Los museos abandonados 1968 i la novella El libro de mis primos 1969 Amb l’establiment de la dictadura militar, el 1972 marxà de l’Uruguai i s’establí a Barcelona, encara que entre el 1974 i el 1975 s’exilià a París Des del 1975 resideix a la Ciutat Comtal Entre la seva extensa producció literària cal destacar també les novelles  La nave de los locos 1984,  La última noche de…

Patriarca de la pintura uruguaiana del s XIX És autor d’escenes històriques, allegòriques i anecdòtiques Són interessants les seves visions gautxesques, realistes i d’esperit plein air

La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957

El 1961 emigrà a l’Uruguai i, establert a Montevideo, des del 1964 ha engegat diferents indústries en els sectors de l’automoció, la ramaderia, i la importació i exportació d’articles agroalimentaris, que s’han convertit en empreses punteres dins l’economia d’aquest país Fora del camp professional, des de 1971 presideix el Casal Català de Montevideo i pren part en la vida política uruguaiana ha estat candidat a les eleccions del 1991 i 1992 També fou promotor del programa de ràdio Aquí Catalunya , que s’emeté durant tres anys sota la direcció de l’actor Gerard Busqué

La seva obra pertany tant a la literatura uruguaiana com a l’argentina Installat a La Plata 1893, es dedicà al periodisme, collaborant en El Siglo i La Razón , de Montevideo, i en La República , de Rosario Políticament fou partidari dels blancos La seva obra, molt influïda per Ibsen i pels novellistes russos, palesa un realisme de caire tràgic, alhora que és teatre d’idees i de costums rurals i urbans de to nacionalista, i reflecteix encertadament caràcters i ambients Cal destacar-ne M'hijo el dotor 1903, La Gringa 1904 i Barranca abajo 1905, de tema rural, i En familia 1905 i…

Ric hisendat, milità entre els federals Comandant general 1828, collaborà amb el coronel Dorrego i combaté la revolució del general Juan Lavalle, el qual fou vençut 1829 Governador de Buenos Aires 1829-32 i 1835, instaurà un règim despòtic a fi de guanyar-se el suport popular i burgès i perseguí els unitaris Organitzà diverses campanyes contra els indis dels sud i intervingué en la guerra civil uruguaiana 1839-51 a favor del partit blanco de Manuel Oribe Però quan imposà el monopoli comercial per al port de Buenos Aires i el riu Paraná s’hagué d’enfrontar al Brasil i a França…

Descendent d’una família de músics, rebé les primeres lliçons del seu pare, i un oncle seu fou el compositor de la primera òpera escrita a l’Uruguai A quinze anys debutà com a violinista, i el 1884 una beca li permeté viatjar a París, on estudià al conservatori amb H Leonard violí i Th Dubois composició Establert a la capital francesa, treballà com a violinista El 1887 formava part de l’orquestra del Teatre del Châtelet, i acompanyà Pauline Viardot en els concerts parisencs de l’època, ja al final de la seva carrera com a cantant El 1889 tornà a Montevideo, on fundà una escola de música, l’…

Fou morta pel seu marit Enrique Job Reyes Entre altres obres, escriví Cantor de la mañana 1910, Los cálices vacíos 1913 i Los astros del abismo 1924