Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Barba-rossa

Barba-rossa
© Fototeca.cat
Història
Pirata turc.
Obtingué l’usdefruit de les costes de Tunísia i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Les forces mallorquines defensaren Bugia del seu atac 1515 L’any següent conquerí Alger i Tilimsen Per corrupció del seu nom hom l’anomenà Barba-rossa , bé que aquesta denominació fou aplicada principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn
Guillem VI de Forcalquier
Història
Comte de Forcalquier (1150-1208/09), fill de Bertran II, germà de Bertran III, amb qui compartí el comtat.
El 1162 infeudà Forcalquier a Provença, però el 1174 Guillem n’obtingué la revocació Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins a la pau d’Ais 1193, segellada amb el matrimoni del fill d’aquest, Alfons II de Provença, amb la seva neta Garsenda, i amb la cessió, sota reserva d’usdefruit, de Forcalquier a Provença Després volgué revocar una part de la donació, i això donà lloc a una guerra en la qual intervingueren el comte de Tolosa i Pere I de Catalunya-Aragó Restablerta la pau 1202, anà en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia Confirmà els privilegis d’Avinyó 1206 i donà el seu…
Lluís Oliver i de Boteller
Història
Vescomte de Castellbò.
Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part comandats per…
Manuel Ibern Lérida
Esport general
Dirigent esportiu i entrenador.
Pare de Manuel Ibern Alcalde, fou conegut com Polichón Fou directiu del Club Natació Barceloneta i entrà a formar part de la comissió esportiva de l’entitat 1953, que arribà a dirigir 1960 Aconseguí disposar de la piscina coberta municipal del passeig Marítim, que l’Ajuntament de Barcelona cedí en usdefruit al seu club 1968 També exercí d’entrenador de natació i waterpolo Com a primer entrenador, assolí un equip de waterpolo que posà fi al domini del Club de Natació Barcelona a partir del 1969, però deixà el càrrec el 1970 Fou premiat amb la medalla al mèrit del Collegi Català d…
Elisenda de Montcada

Sepulcre d'Elisenda de Montcada vist des del claustre del monestir de Pedralbes
JoMV
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1322-27).
Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes Vídua 1327,…
Esclua
Cristianisme
Bisbe intrús d’Urgell consagrat a Gascunya (885-886) per dos prelats gascons.
Posseïa béns importants a les viles de Ger i All, i vengué 885 al comte Guifré I el castell de Montgrony El 886 expulsà el prelat legítim d’Urgell Ingobert, i el 887, d’acord amb el comte Sunyer II d’Empúries i el seu germà Delà, consagrà, amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, Ermemir com a bisbe de Girona en detriment de Servusdei Tot seguit, a satisfacció del comte Ramon I de Pallars-Ribagorça, segregà del seu bisbat el territori dels comtats d’aquest i hi instaurà Adolf com a bisbe de Pallars Es considerà llavors arquebisbe, reconegut per quatre sufraganis i sostingut pels…
Bartolomé de Las Casas

Fray Bartolomé de las Casas
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se’n constituí defensor 1515 Entrà en l’orde dominicà 1522, dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica 1535-40 Residí a la península Ibèrica 1540-44, on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l’ encomienda Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas passà a Mèxic 1546, on difongué Avisos…
Germana de Foix

Germana de Foix, segons Bartomeu Maura i Montaner (aprox. 1869)
Història
Reina de Catalunya-Aragó i vescomtessa de Castellbò.
Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507, de tornada…
Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Polític, advocat i periodista, fill de Manuel Duran i Bas.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1906-10, 1916-20, 1933…
Narcís Comadira i Moragriega
Literatura
Pintura
Escriptor i pintor.
Formació i trajectòria Seminarista a Montserrat 1962-65, cursà estudis d’arquitectura i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història de l’art Del 1971 al 1973 fou lector a la Universitat de Londres, estada que tindria una gran influència en la seva producció poètica posterior És membre del consell de redacció de la revista Serra d’Or i collabora a la premsa El País , Descobrir , Ara El 1976 exposà per primer cop la seva obra pictòrica a Girona L’any 2013 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2020 el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua…
,